La societat catalana aprova la regulació de la recol·lecció de bolets

Octubre 2016, Portada

L’estudi, dut a terme pel CTFC i publicat a la revista Small-scale Forestry, analitza la viabilitat d’introduir mecanismes de pagament per a la recol·lecció de bolets a Catalunya. L’anàlisi recull l’opinió de recol·lectors, propietaris forestals i societat en general, concloent que en tots els sectors hi ha una bona recepció a una regulació.

L’estudi dibuixa els diferents escenaris en què es podria donar la regulació. Quant als recol·lectors, es diferencien segons el seu objectiu (consum propi o comerç), però també segons la seva procedència (locals o no-locals). Pel que fa a les modalitats de pagament, l’estudi contempla diferents opcions: basat en el pes de bolets recol·lectats, per temporada o per dia, sent les dues primeres les més ben acceptades entre les persones enquestades.

La recol·lecció de bolets és una pràctica que es fa a Catalunya de manera lliure des de fa molts anys, i mobilitza fins a un 23% de la població catalana cada any. A més, la seva popularitat ha augmentat en l’última dècada, entre altres causes arran de la seva presència en mitjans de comunicació. Aquesta popularitat, si bé acosta a la ciutadania al bosc, també està provocant un augment de les tensions entre recol·lectors i propietaris.

Segons explica Irina Prokofieva, investigadora principal de l’article, “el marc legal ja permet l’establiment de pagaments per la recol·lecció de bolets, però els propietaris no s’atreveixen a regular per por de la venjança o la manca de capacitat per interactuar amb els recol·lectors, per exemple per controlar o sancionar “. Elena Górriz-Mifsud, co-autora de l’article afegeix: “En paral·lel, el nostre estudi dóna tranquil·litat als propietaris forestals. Això pot facilitar que s’organitzin per controlar la recollida en els seus boscos, i adaptar-la més tard amb l’eventual aprovació d’una normativa específica”.

Davant aquesta situació, l’equip investigador proposa “crear una normativa que identifiqui explícitament diferents alternatives per als propietaris privats (acotar, no acotar, etc.), que estableixi mecanismes de control  i les responsabilitats de tots els implicats (intermediaris inclosos)”. Ja existeixen normatives d’aquest tipus a Itàlia, per exemple, des dels anys 90 o recentment a Aragó.

 

Afavorir la gestió dels boscos combinant fusta i bolets

La gestió forestal tradicional està basada en l’aprofitament de la fusta. No obstant això, si els propietaris forestals obtinguessin benefici dels bolets produïts en el seu bosc, la gestió tradicional podria derivar cap a una gestió multifuncional que combini fusta i bolets (la micosilvicultura). Aquest tipus de gestió pot incentivar l’aprofitament dels boscos de propietat privada, que representen un 80% del total de la superfície forestal catalana, segons demostren altres estudis realitzats pel mateix grup investigador.

 

Un sistema de permisos que incorpori un pagament al propietari, repercutiria en aquest de dues maneres: compensant i incentivant. D’una banda, compensaria els danys ocasionats als boscos derivats d’aquesta activitat. D’altra banda, seria un incentiu per canviar la gestió que fan dels seus boscos, possiblement fins i tot incorporant la producció de bolets com un dels seus objectius. Segons l’estudi, la meitat dels enquestats recolzen un pagament només per als recol·lectors comercials, i un 26% per a tot tipus de recol·lectors. S’observa que els recol·lectors donen suport més la introducció d’un pagament (86%) que els no recol·lectors (75%); cosa que representa la seva major sensibilitat sobre els beneficis d’aquesta mesura.

El següent pas està en mans de l’administració i els propietaris forestals

En un context de debat sobre les oportunitats que ofereix aquest recurs, el marc regulador existent sembla insuficient.

El potencial dels boscos de Catalunya produint bolets és molt alt. Els beneficis potencials són tant econòmics com de desenvolupament de zones rurals i millora de la gestió dels boscos. Altres estudis realitzats també pel CTFC calculen que del total de bolets que es recullen, la part que es comercialitza té un valor al mercat de 32 M €.

Segons Prokofieva, ara “la pilota és al camp dels que prenen les decisions polítiques”. L’administració pública ha de dotar d’instruments efectius per canalitzar la creixent pressió entre boletaires i propietaris, abans que aparegui el conflicte. A més, l’administració ha de dotar de mitjans per complir les exigències europees d’alimentació, que requereix una traçabilitat actualment inexistent.

Entre les conclusions de l’estudi també destaca la necessitat d’incloure la veu dels propietaris forestals i els agents locals interessats en les discussions sobre una regulació. En aquest sentit s’ha treballat des del projecte StarTree. Se subratlla també el paper de l’administració facilitant i donant suport iniciatives emergents, com el permís i normes de recol·lecció a Poblet (Tarragona), el turisme micològic o les marques de qualitat per donar suport a les zones rurals, així com la sensibilització de la població en general cap a aquest recurs.

 

 

Més informació a:

Prokofieva I, Górriz-Mifsud I, Bonet JA, Martínez de Aragón J. 2016. Viability of Introducing Payments for the Collection of Wild Forest Mushrooms in Catalonia (North-East Spain). Small-scale Forestry. DOI 10.1007 / s11842-016-9348-8

Imiten el foc dels llamps per preservar l’estructura dels boscos de pinassa

Juliol 2016, Portada

La crema prescrita que s’ha fet aquest mes de juny a la Serra de Llaberia està destinada a preservar aquells boscos de pinassa (Pinus nigra) que estan adaptats a un règim natural d’incendis de llamp. L’efecte dels focs de llamp, al ser recurrents i de baixa intensitat, permet mantenir una estructura de bosc amb arbres adults i madurs.

Aquesta estructura facilita molt la supervivència dels arbres en el cas del pas d’un incendi, ja que implica una capçada separada del terra i una coberta de matollar reduïda. Mitjançant aquesta acció es pretén actuar sobre boscos madurs i amb una coberta de matollar molt carregada, ja que en cas de foc podria condicionar la seva supervivència.

A més, gràcies a les cremes prescrites, es valoraran els efectes del foc natural en la vegetació en la seva època natural (estiu). Per això, es buscaran condicions meteorològiques que permetin aconseguir una intensitat de foc baixa per eliminar el substrat de matollar sense condicionar la vitalitat de tota l’estructura del bosc.

Per l’execució de la crema es faran servir eines manuals i torxes de degoteig i un equip humà composat per bombers especialistes. Es seguiran les directrius establertes al pla de crema redactat per la preservació d’aquest espai d’interès comunitari.

La conservació dels boscos de pinassa, l’objectiu del projecte LIFE Pinassa

L’acció s’emmarca dins d’un projecte europeu que té com a objectiu millorar la conservació dels boscos de pinassa a Catalunya. Dins d’aquest projecte, a més de realitzar cremes prescrites, també s’hi contemplen una sèrie d’accions relacionades amb els incendis.

Per una part, en aquells punts on la pinassa s’ha vist afectada per grans incendis s’estan realitzant tractaments per tal d’ajudar a la regeneració natural. L’acció d’aquests incendis va provocar un canvi en la vegetació d’aquests punts on la pinassa, abans clarament dominant, s’ha vist substituïda per roures i alzines.

Aquesta acció, realitzada mitjançant desbrossades selectives, permet exemplificar la gestió d’un bosc jove, dens, d’escassa vitalitat i amb un alt risc d’incendi. D’aquesta manera s’obre la porta a la multifuncionalitat de l’hàbitat i es fa compatible la seva conservació amb la seva gestió.

Pinassa de la Serra de Llaberia. Autora: Ruth Domènec

Pinassa de la Serra de Llaberia. Autora: Ruth Domènec

Per una altra part, també s’estan duent a terme actuacions estratègiques per a la prevenció de grans incendis forestals en aquests hàbitats. Aquests treballs consisteixen en generar estructures de bosc resistents al foc mitjançant tractaments silvícoles i cremes prescrites.

Aconseguir una estructura de bosc favorable no només redueix el risc d’incendi, sinó que facilita la seva extinció en cas que s’arribi a donar.

Els canvis en la ramaderia tradicional han provocat l’expansió dels boscos dels Pirineus

Abril 2016, Portada

Els boscos tenen la seva pròpia dinàmica: poden guanyar terreny, perdre’l o mantenir-se estables. Per entendre quines variables afecten aquesta dinàmica,  Aitor Ameztegui i el seu equip van comparar el límit del bosc en els Pirineus catalans entre els anys 1956 i 2006. Segons ells hi havia dos factors claus que jugaven un paper important en l’avenç o retrocés d’aquest límit: el canvi dels usos del sòl (abandonament de terres i pràctiques tradicionals a causa de l’èxode rural) i el canvi climàtic.

L’estudi ha estat realitzat per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF, la UB i el CSIC, i es publica aquest mes a la prestigiosa revista Global Ecology and Biogeography, que il·lustra la portada amb una fotografia del Pirineus realitzada pels mateixos autors de l’article. Els resultats demostren que el  bosc efectivament ha avançat una mitjana de 40 metres, però de manera molt variable, ja que en més d’un 60% dels casos, gairebé ni tan sols s’han observat canvis.

lluís_coll2

Les zones on més s’ha desplaçat el límit del bosc són aquelles en que s’ha experimentat un canvi més accentuat dels usos del sòl. Fa 50 anys hi havia més càrrega ramadera, amb un nombre de bestiar més gran i amb presència d’ovelles en transhumància, un sistema de pastures en continu moviment que mantenia el bosc a ratlla. Ara, aquesta càrrega ha disminuït i és més freqüent veure ramats de vaques,que no causen tan impacte en l’entorn.

En canvi, l’estudi no va trobar evidències significatives que poguessin relacionar les modificacions del límit del bosc amb l’augment de les temperatures. Aquest resultat és molt rellevant ja que aquest límit acostuma a estar molt influenciat pel clima, i per tant podria esperar-se, en un futur, una pujada més evident. Tot i així, Ameztegui aclareix que “no és que el clima no hi jugui un paper, sinó que en comparació amb els canvis d’usos, és molt més petit”.

Encara hi ha marge per a què el bosc continuï avançant

El límit del bosc és aquell a partir del qual deixen de créixer arbres. En els Pirineus catalans, el trobem aproximadament entre els 2000 i els 2300 metres. En aquesta altitud hi trobem la transició entre un clima subalpí, dominat per boscos de pi negre, i un clima alpí, amb una vegetació limitada a espècies herbàcies o matollars. Tot i així, els experts destaquen que si no hi hagués cap pertorbació humana, aquest límit podria arribar fins a altituds entre 2200 i 2500 m.

L’avenç del límit del bosc és una conseqüència més de l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals, que comporta també una progressiva densificació i expansió dels boscos. La pèrdua d’espais oberts i del mosaic típic del paisatge forestal de muntanya,caracteritzat per la combinació de boscos i pastures, pot tenir efectes importants sobre la biodiversitat, provocant desplaçaments d’espècies característiques d’àmbits oberts, o afavorint-ne d’altres que prefereixin hàbitats més forestals. De tota manera, Ameztegui aclareix que els boscos dels Pirineus “encara tenen marge per avançar, ja que la pressió ramadera que tenim avui en dia segueix condicionant la posició del límit del bosc”.

Més informació a :

Aitor Ameztegui, Lluís Coll, Lluís Brotons and Josep M. Ninot. (2015) Land-use legacies rather than climate change are driving the recent upward shift of the mountain tree line in the Pyrenees. Global Ecology and Biogeography. DOI: 10.1111/geb.12407

Foto: Prat d’Aguiló (Lleida). Autor: Lluís Coll

Cremes prescrites: una eina important en la prevenció d’incendis

Gener 2016, Portada

Investigadors del CTFC estudien la resposta dels boscos desprès d’una crema prescrita per tal de reduir els impactes negatius que se’n puguin derivar i aprofitar el gran potencial que presenten. L’anàlisi apunta que el creixement dels arbres no se’n ressent i que, a més, els efectes beneficiosos de les cremes continuen sent evidents a llarg termini.

En les cremes prescrites s’aplica foc de manera controlada a espècies. D’aquesta manera es redueix el sotabosc, principal combustible d’un incendi, reduint-ne també el seu risc. Tot i ser una pràctica envoltada de polèmica, aquesta reducció és necessària ja que l’abandonament de les activitats agràries així com la demanda urbana dels espais forestals, han modificat l’estructura dels boscos, provocant aquesta acumulació de combustible en el sotabosc.

Foto: Crema prescrita realitzada al Solsonès, projecte ForBurn, juny 2013. Autor: CTFC

Crema prescrita realitzada al Solsonès, projecte ForBurn, juny 2013. Autor: CTFC

El pi blanc, la pinassa o el pi roig són espècies de pi presents en els boscos catalans i europeus, i les protagonistes de l’estudi de la Teresa Valor, investigadora pre-doctoral del grup CEMFOR (Center for Mediterranean Forest Research) del CTFC. Donat que la vitalitat dels arbres després de la crema és un aspecte clau a tenir en compte, Valor ha estudiat com es recupera el creixement d’aquest arbres segons la tolerància al foc de les espècies, el grau de severitat o les característiques i rendiment de l’arbre abans de la crema.

En els resultats s’aprecia com el creixement d’algunes espècies com la pinassa roman sense afectar un any després de la crema. Tot i així, l’impacte es modifica segons l’arbre i les característiques del foc i a més, va variant amb el pas del temps. “En augmentar la intensitat del foc de la crema i el temps que passa des de la seva aplicació, es poden esperar fins i tot increments positius en el creixement”, explica Valor, tot i advertir que “el creixement després del foc no deixa de ser un fenomen complex que depèn de múltiples factors”.

La informació proveeix un marc per establir recomanacions en cremes prescrites específiques per a espècies, ja sigui regulant la intensitat del foc provocat o la freqüència requerida, sense que això suposi alterar la vitalitat dels arbres.

Els estudis s’han basat en espècies importants, no només a nivell ecològic, sinó també econòmic, ja que representen el 60% de la fusta total comercialitzada a Catalunya.

 

A llarg termini, la crema prescrita segueix sent evident

A l’hora de planificar la crema com a eina eficaç des d’un punt de vista econòmic, també resulta clau saber què succeeix a llarg termini. En aquest aspecte s’ha dirigit la recerca dirigida per Pere Casals, també investigador del CEMFOR-CTFC, que demostra que al cap de 8 o 9 anys, la reducció del sotabosc continua sent evident.

Casals també ha observat que la llum és un factor que limita el creixement del sotabosc, ja que la reducció va ser més notable en boscos densos, on la capçada està tancada. També insta a no oblidar la meteorologia, ja que “en cas de condicions extremes, el comportament del foc es regiria més per la meteorologia que per la quantitat de combustible que el sotabosc abrigués”.

El conjunt d’aquests estudis, publicats en la revista Forest Ecology and Management, evidencia el potencial de les cremes prescrites com a eina preventiva d’incendis, d’especial interès per Catalunya on, com en tota la conca mediterrània, hi ha un risc elevat d’incendis forestals.

 

 

Més informació a:

Valor T., González-Olabarria J.R., Piqué M. (2015) Assessing the impact of prescribed burning on the growth of European Pines. Forest Ecology and Management 343:101–109

Casals P., Valor T., Besalú A., Molina-Terrén D. (2016) Under story fuel load and structure eight to nine years after prescribed burning in Mediterranean pine forests. Forest Ecology and Management 362:156–168

Es publica la Guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya

Octubre 2015, Portada

Imatge de la portada

 

La Guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya neix amb l’objectiu de difondre les característiques tecnològiques de la fusta de les principals espècies fusteres de Catalunya per facilitar la recerca de noves aplicacions.

Conté 16 Fitxes tècniques de 16 espècies (7 planifolis, 7 pins, avet blanc, avet Douglas). Inclou 11 de les 14 espècies més comuns a Catalunya, totes les espècies fusteres catalanes més rellevants.

 

 

 

Cada fitxa inclou la nomenclatura científica i comuna, vuit propietats bàsiques i distribució, tres propietats estructurals, cinc propietats tecnològiques, 10 normes UNE i UNE-EN, i 116 aplicacions diferents

La guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya permet conèixer les característiques bàsiques dels tipus de fusta més comuns al país. Assenta les bases per a futurs desenvolupaments. Les dades són especialment rellevants perquè amb anterioritat no era possible treballar amb dades pròpies. Sempre es treballava amb dades d’altres regions. Proporciona dades bàsiques obertes al sector sobre les que treballar permetent optimitzar els seus processos productius.

Determinar les propietats de la fusta de procedència catalana permet acostar-se al nivell tecnològic d’altres fustes d’arreu amb les que competeixen al mercat.

La Guia ha estat promoguda i finançada pel DARP, i redactada per l’Institut Català de la Fusta

En aquest enllaç, podreu consultar la guia o descarregar-la.