Els canvis en la ramaderia tradicional han provocat l’expansió dels boscos dels Pirineus

Abril 2016, Portada

Els boscos tenen la seva pròpia dinàmica: poden guanyar terreny, perdre’l o mantenir-se estables. Per entendre quines variables afecten aquesta dinàmica,  Aitor Ameztegui i el seu equip van comparar el límit del bosc en els Pirineus catalans entre els anys 1956 i 2006. Segons ells hi havia dos factors claus que jugaven un paper important en l’avenç o retrocés d’aquest límit: el canvi dels usos del sòl (abandonament de terres i pràctiques tradicionals a causa de l’èxode rural) i el canvi climàtic.

L’estudi ha estat realitzat per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF, la UB i el CSIC, i es publica aquest mes a la prestigiosa revista Global Ecology and Biogeography, que il·lustra la portada amb una fotografia del Pirineus realitzada pels mateixos autors de l’article. Els resultats demostren que el  bosc efectivament ha avançat una mitjana de 40 metres, però de manera molt variable, ja que en més d’un 60% dels casos, gairebé ni tan sols s’han observat canvis.

lluís_coll2

Les zones on més s’ha desplaçat el límit del bosc són aquelles en que s’ha experimentat un canvi més accentuat dels usos del sòl. Fa 50 anys hi havia més càrrega ramadera, amb un nombre de bestiar més gran i amb presència d’ovelles en transhumància, un sistema de pastures en continu moviment que mantenia el bosc a ratlla. Ara, aquesta càrrega ha disminuït i és més freqüent veure ramats de vaques,que no causen tan impacte en l’entorn.

En canvi, l’estudi no va trobar evidències significatives que poguessin relacionar les modificacions del límit del bosc amb l’augment de les temperatures. Aquest resultat és molt rellevant ja que aquest límit acostuma a estar molt influenciat pel clima, i per tant podria esperar-se, en un futur, una pujada més evident. Tot i així, Ameztegui aclareix que “no és que el clima no hi jugui un paper, sinó que en comparació amb els canvis d’usos, és molt més petit”.

Encara hi ha marge per a què el bosc continuï avançant

El límit del bosc és aquell a partir del qual deixen de créixer arbres. En els Pirineus catalans, el trobem aproximadament entre els 2000 i els 2300 metres. En aquesta altitud hi trobem la transició entre un clima subalpí, dominat per boscos de pi negre, i un clima alpí, amb una vegetació limitada a espècies herbàcies o matollars. Tot i així, els experts destaquen que si no hi hagués cap pertorbació humana, aquest límit podria arribar fins a altituds entre 2200 i 2500 m.

L’avenç del límit del bosc és una conseqüència més de l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals, que comporta també una progressiva densificació i expansió dels boscos. La pèrdua d’espais oberts i del mosaic típic del paisatge forestal de muntanya,caracteritzat per la combinació de boscos i pastures, pot tenir efectes importants sobre la biodiversitat, provocant desplaçaments d’espècies característiques d’àmbits oberts, o afavorint-ne d’altres que prefereixin hàbitats més forestals. De tota manera, Ameztegui aclareix que els boscos dels Pirineus “encara tenen marge per avançar, ja que la pressió ramadera que tenim avui en dia segueix condicionant la posició del límit del bosc”.

Més informació a :

Aitor Ameztegui, Lluís Coll, Lluís Brotons and Josep M. Ninot. (2015) Land-use legacies rather than climate change are driving the recent upward shift of the mountain tree line in the Pyrenees. Global Ecology and Biogeography. DOI: 10.1111/geb.12407

Foto: Prat d’Aguiló (Lleida). Autor: Lluís Coll

Extreure biomassa per a usos energètics pot beneficiar les estratègies de prevenció d’incendis

Abril 2016, Destacats

Investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF, el CSIC i la UAB han predit que si s’extreu biomassa per a bioenergia, per produir estella o pèl·lets, es podria arribar a modificar de manera important el règim d’incendis. Els resultats de l’estudi permeten considerar aquest tipus d’extracció com una estratègia eficient i econòmica per tractar de reduir el combustible forestal.

L’estudi s’ha publicat a la revista Ecosystems i es basa en un model que reprodueix les interaccions entre el foc, la vegetació i l’extracció de biomassa en un paisatge mediterrani. Així han arribat a la primera avaluació quantitativa d’aquesta pràctica a mig termini (fins al 2050). Segons Adrián Regos, autor principal de l’article, l’extracció de biomassa pot arribar a ser una estratègia eficaç de prevenció d’incendis “sempre i quan es tinguin en compte la ubicació dels tractaments, la intensitat, i la capacitat del cos de bombers d’aprofitar les oportunitats creades”.

En aquest sentit, l’article apunta a que potencialment es podria“reduir la superfície cremada, especialment si l’extracció de biomassa s’ubica de manera estratègica en àrees d’alt risc d’incendi, i segons els models, podria arribar a suposar fins a un 60% de reducció”. A més, conclou que tota aquesta informació “serviria de pedra angular per a que els programes de prevenció d’incendis implementin i optimitzin els tractaments de reducció de combustible de la manera més eficient”.

Una oportunitat per fer convergir boscos, economia i energia

L’estudi també posa de manifest les sinergies que podria presentar aquesta estratègia amb les polítiques socioeconòmiques i energètiques, enfortint el vincle entre el sector forestal i l’energètic. L’ús de la bioenergia està creixent i vincular-lo amb una política de consum de proximitat podria afavorir la manca de gestió forestal en molts punts del territori. Incentivar aquesta gestió tant a nivell públic com privat implicaria nous models de governança a nivell local, especialment en aquelles polítiques vinculades als fons europeus de desenvolupament rural i regional (FEDER i FEADER), que són les que més potencial tenen.

Entre les consideracions que els autors fan al respecte, no només ressalta el benefici socioeconòmic de la biomassa en sí, sinó “l’efecte positiu d’aquesta activitat en una possible reducció del cost d’extinció dels incendis”, tal i com recorda Lluís Brotons, investigador del CTFC, CREAF i CSIC, i un dels impulsors de l’estudi. Per aquest motiu, també consideren oportú recordar que és necessari combinar pràctiques d’extracció de biomassa amb altres tractaments de reducció de combustible acumulat al sotabosc, ja siguin mecànics o mitjançant cremes prescrites, aquelles en que s’aplica foc intencionat i controlat al sotabosc amb aquest propòsit.

 

Més informació a:

  1. Regos, N. Aquilué, I. López, M. Codina, J. Retana, L. Brotons (2016) SynergiesBetween Forest Biomass Extraction for Bioenergy and Fire Suppression in Mediterranean Ecosystems: Insightsfrom a Storyline-and-SimulationApproach. Ecosystems. DOI: 10.1007/s10021-016-9968-z

No n’hi ha prou dient que cal gestionar els boscos, és fonamental saber per què i com s’han de gestionar

Abril 2016, Entrevista

 

Aitor Ameztegui  és Enginyer Tècnic Forestal per la Universidad de Valladolid i Enginyer de Forests i Doctor en Ciències Forestals per la Universitat de Lleida. Entre 2013 i 2015 va fer una estada postdoctoral al Centre d’Étude de la Forêt de la Université du Québec a Montréal (Canadà). Actualment és investigador postdoctoral (Juan de la Cierva) al CREAF i investigador associat al CTFC (CEMFOR). La seva recerca pretén millorar el coneixement sobre les respostes dels boscos als diversos canvis ambientals, i determinar el paper de la gestió forestal en la dinàmica futura dels ecosistemes forestals.

Quina ha estat l’evolució dels boscos catalans en els darrers anys? Quin paper hi juga el canvi climàtic?

Contràriament al què percep bona part de la societat, la superfície forestal a Catalunya ha augmentat considerablement en les últimes dècades. I no només a causa de les repoblacions, sinó que s’han produït importants processos naturals d’expansió del bosc, sobretot a causa de l’ abandonament de les activitats tradicionals. Els anys 50 i 60 les zones rurals de Catalunya van patir una important despoblació i un canvi en el model productiu. Com a conseqüència, a més de tenir més superfície de boscos, també tenim boscos més densos, amb major quantitat d’arbres per hectàrea.

El paper del canvi climàtic s’ha afegit  a aquests canvis que ja s’estaven produint. L’augment de les temperatures, dels episodis de sequera, etc., poden afavorir a unes espècies més que a les altres, però actuen sobre uns boscos que ja estaven sotmesos a canvis molt importants. No obstant això, és molt probable que el paper del canvi climàtic sigui molt més gran en les pròximes dècades.

 

Quines són les conseqüències d’aquests canvis per al bosc, i per al medi ambient en general?

Algunes de les conseqüències ja les estem veient: on abans hi havia un mosaic de boscos, camps de conreu i prats ara hi tenim grans extensions contínues de bosc, i això suposa un risc de propagació d’incendis més gran. Si hi afegim que les condicions climàtiques que afavoreixen la ignició i propagació d’un incendi són cada vegada més habituals, tenim un còctel perfecte. També s’ha comprovat que l’estructura del bosc juga un paper molt important en la manera com la sequera afecta els arbres.

Probablement els propers anys veurem altres conseqüències. Per exemple, s’espera que episodis com la plaga de processionària d’aquest any siguin més comuns i explosius en el futur. Però fins i tot sense necessitat que es produeixin pertorbacions, els canvis que hi ha hagut ja estan afectant a la biodiversitat, afavorint a espècies pròpies d’àmbits boscosos i tancats i perjudicant a les que necessiten espais oberts per subsistir.

Què podem fer per evitar les conseqüències negatives d’aquests canvis?

Des del sector forestal, no només des dels àmbits productius sinó fins i tot des de grups ecologistes com Greenpeace, es repeteix des de fa temps que un problema és que els boscos no estan gestionats. I és cert, la manca de gestió posa en perill molts dels boscos catalans, perquè no estan preparats per a les pertorbacions que s’espera que els afectin. Però no m’agrada el mantra que la solució és “gestionar el bosc”. No n’hi ha prou amb dir que cal gestionar-los, és fonamental saber per què i com s’han de gestionar. Necessitem saber quina funció han de complir els boscos per a la societat i com podem assegurar-nos que la compleixin. Tenint en compte les incerteses sobre el futur, una de les possibles alternatives és intentar que els boscos siguin més resistents i resilients a les pertorbacions. Tot això en un context de manca de recursos i sense oblidar que la major part dels boscos catalans són privats, i per tant tenen un propietari amb uns interessos legítims.

Quin paper hi pot jugar la ciència?

Per sort, cada vegada coneixem millor com afecten als boscos els diversos factors del medi (canvi d’usos del sòl, clima, incendis, sequera, …). Però no sabem gran cosa de com interactuen aquests factors entre ells, i menys encara de com pot afectar la gestió a aquestes interaccions, ja de per si complexes. La ciència pot ajudar-nos de moltes maneres, però una d’elles és mitjançant la simulació de diferents escenaris i l’anàlisi de què pot passar en cada un d’ells. Per això necessitem eines que ens permetin realitzar aquestes simulacions, com ara els models de simulació. No cal oblidar que els models són una representació simplificada de la realitat, però ben usats ens permeten tenir una idea millor de què pot passar en funció de les condicions ambientals i les decisions de gestió que es prenguin.

Encara desconeixem algunes conseqüències del canvi global sobre els ecosistemes

Abril 2016, Entrevista

Enric Batllori és Biòleg i Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Després de realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley (2010–2015), actualment és investigador Marie Curie al CREAF i al CTFC-CEMFOR. La seva recerca s’ha centrat en estudiar la resposta dels ecosistemes en front del canvi climàtic i les pertorbacions, i de com aquesta està modulada per les pròpies propietats dels ecosistemes. Està especialment interessant en  processos que poden generar respostes no lineals dels sistemes davant de canvis ambientals, o que podrien derivar en estats ecosistèmics alternatius com a conseqüència d’una pertorbació.

 

Quina ha estat l’evolució dels boscos catalans en els darrers anys? Quin paper hi juga el canvi climàtic?

Els canvis socioeconòmics iniciats a mitjans del segle passat han comportat un abandonament  de les zones rurals i de les activitats agrícoles i forestals tradicionals. D’alguna manera crec que, en moltes zones, s’ha passat de la sobreexplotació a la no gestió. La dinàmica natural de la vegetació, afavorida en alguns casos per les polítiques de replantació, ha derivat en una homogeneïtzació del paisatge, ara amb molta més massa forestal que anys enrere. Una massa forestal jove i bastant uniforme.

Diria que els canvis que s’han produït a escala de paisatge durant els darrers 50-60 anys han estat bàsicament el resultat de l’acció de l’home (canvi d’usos del sòl). Està clar, però, que aquesta dinàmica del paisatge s’ha emmarcat en una tendència d’augment de les temperatures i de disminució de la precipitació i/o d’una pluviometria més variable. El dubte és si s’ha arribat al llindar on les condicions climàtiques poden sobrepassar la capacitat d’adaptació de moltes espècies i per tant tenir una afectació molt més directe i regional de la que han tingut fins ara.

 

Quines són les conseqüències d’aquests canvis per al bosc, i per al medi ambient en general?

La formació de masses forestals homogènies fa que aquestes siguin més sensibles a pertorbacions, tant abiòtiques (incendis i sequeres) com biòtiques (plagues). Per exemple, masses forestals monoespecífiques de pi roig en un context d’hiverns suaus com els de principis de segle XXI o aquest 2015-2016 afavoreixen una gran afectació per processionària. D’altra banda, la gran acumulació de combustible als boscos i la seva continuïtat a nivell de paisatge fa que els grans incendis siguin una realitat dels últims anys. També sembla que les masses forestals denses són més sensibles als efectes de la sequera degut a una major competència pels recursos hídrics. Aquests factors actuen de manera conjunta, i el problema és que no tenim clar quins poden ser els efectes resultants de possibles sinergies entre ells. Així que crec que algunes de les conseqüències del canvi global encara les desconeixem.

Els canvis d’usos del sòl, la pèrdua de certs ambients, i el canvi climàtic afavoreixen unes espècies en detriment d’altres. Cal afegir també les espècies exòtiques i invasores. A mitjà termini, això pot derivar en la formació de comunitats integrades per combinacions d’espècies que fins ara no s’han donat, i que per tant són desconegudes a nivell d’estructura i funcionament.El problema, pensat des d’una òptica humana, és en relació als serveis ecosistèmics que aquestes comunitats poden aportar.

 

Què podem fer per evitar les conseqüències negatives d’aquests canvis?

M’agradaria saber la resposta a aquesta pregunta però… no la sé! A nivell conceptual sembla clar que caldria gestionar els boscos i els ecosistemes per fer-los més resilients als canvis ambientals. Afavorir la seva capacitat de recuperació i/o resistència. Però això no és gens trivial. Pensar en resiliència a nivell de les comunitats actuals en el marc del canvi climàtic pot no ser efectiu a mitjà termini degut a desajustos clima–espècies. Crec que caldria pensar en resiliència a nivell de funcionament dels ecosistemes. En aquest sentit, però, queda molt encara per conèixer.

 

Quin paper hi pot jugar la ciència?

La implementació de mesures de gestió i planificació per minimitzar possibles efectes negatius del canvi global sobre la societat requereix un coneixement força exhaustiu de la biologia de les espècies que integren el sistema i de les relacions entre elles. Hi ha moltes iniciatives científiques, des d’estudis fisiològics fins a aproximacions en base a models i escenaris de canvi, que han i estan aportant una informació clau en aquest sentit. La transferència de coneixement entre la comunitat científica i les entitats polítiques i de gestió serà bàsica perquè el paper de la ciència pugui ser rellevant.

La Fundació HAZI, primera entitat homologada al País Basc per impartir formació EFESC

Abril 2016, Notícies d’Interès

DSCF7350

Fraisoro Eskola va acollir a principis d’abril l’acte de lliurament dels primers carnets europeus de motoserristes (ECC) gestionats íntegrament a Euskadi, des de la impartició dels cursos fins a l’emissió dels certificats de titulació, en col·laboració amb l’Agència Nacional EFESC del CTFC. 21 professionals del sector forestal (11 a Biscaia i 10 a Guipúscoa) han estat els pioners en obtenir aquests carnets, que certifiquen que s’han superat els cursos ECC1 i ECC2, en els quals s’ha fet un especial èmfasi en intensificar la seguretat del propi operari així com de la resta d’integrants de les quadrilles de treball. Aquests són els primers títols emesos per Hazi Fundazioa, única entitat de la cornisa cantàbrica homologada per impartir aquests cursos i lliurar la certificació de l’Agència Europea EFESC.

DSCF7364