Hem d’aconseguir tenir paisatges on el pas del foc no suposi un desastre social i ecològic, sinó paisatges capaços d’integrar la pertorbació com a part de la seva gestió

Entrevista, Juliol 2015

Andrea Duane és investigadora en formació al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Actualment està en el seu segon any de doctorat amb una beca FPU del ministeri d’educació. Durant la seva curta trajectòria en el món de la recerca, s’ha mostrat interessada en la recerca sobre la propagació d’incendis i el règim d’incendis a Catalunya, treballant estretament amb agents del món operatiu. Ha participat en ponències internacionals i compta amb una publicació científica a una revista internacional.

 

 

 

 

Quines tipologies d’incendis poden tenir els paisatges de Catalunya, i què aporta l’estudi que heu publicat recentment?

A Catalunya tenim tres grans tipologies d’incendis en funció del patró de propagació que mou l’incendi: els incendis topogràfics, moguts per corrents d’aire producte de la topografia local; els incendis convectius, que es propaguen amb gran virulència en totes direccions mitjançant el llançament massiu de paveses; i els incendis de vent, que són conduits per la força del vent atmosfèric. L’estudi que hem publicat a l’IJWF mostra per primera vegada de manera quantitativa que existeixen uns patrons espacials que permeten predir quina tipologia d’incendis pot tenir, amb més probabilitat, cada punt del territori de Catalunya. El model matemàtic l’hem dissenyat per a la dècada dels 90 i l’hem projectat amb èxit a la dècada del 2000, i viceversa. Això aporta robustesa a l’estudi, i demostra que podem fer servir el model com a eina per a fer planificar estratègies de prevenció de paisatge que impactin sobre la probabilitat de tenir les diferents tipologies d’incendis. Així, diferents mesures preventives poden ser aplicades a diferents punts del territori en funció de l’incendi que més pugui afectar a cada zona.

Quina evolució dels incendis heu observat en els darrers anys?

Aquesta és una pregunta molt difícil des d’un punt de vista de recerca. Establir un règim d’incendis de referència i avaluar-ne la seva evolució en una àrea Mediterrània suposa un repte pel propi sistema antropitzat. Només tenim dades fiables dels incendis dels últims 30 anys, i durant aquests 30 anys ja hem tingut una alta variabilitat en els incendis i els factors que els afecten. La caracterització del règim d’incendis a Catalunya l’estem fent amb les dades disponibles, i mentre que per una banda sembla ser que disminueixen el nombre d’incendis total, la intensitat i la virulència d’alguns incendis segueix incrementant. Ara bé la finestra temporal és prou curta com per no poder afirmar que estem davant un nou règim o que aquests canvis formen part de la pròpia variabilitat del règim de la nostra zona. El que sí que podem observar a Catalunya ha estat una evolució dels sistemes extintors d’incendis forestals. Els Bombers s’han adaptat a un medi cada cop més continu i amb més vegetació, i han pogut entendre l’incendi. Ara són capaços d’aplicar estratègies d’extinció adaptades a la tipologies d’incendi, fet que els ha dut a ser més eficaços i tenir un paper molt rellevant en la mateixa evolució del règim d’incendis.

Quins són els principals factors que poden afectar a tenir incendis més grans i agressius, i com creus que la gestió forestal pot ajudar en la lluita contra incendis?

Les tres variables que afecten a la propagació dels incendis són la topografia, el vent i el combustible (l’anomenat triangle de propagació del foc). Tot i que el pes relatiu de cada un d’aquestes factors sobre la propagació en cada tipus d’incendis segueix sota debat, podríem dir que altes quantitats de combustible amb estructures denses, altes velocitats de vent i topografies complexes són els valors que determinen la intensitat de flama i la velocitat de propagació d’aquestes incendis. Amb intensitats altes i velocitats per sobre de la capacitat d’extinció, els incendis es fan grans i agressius. Ara bé, d’aquests tres factors, el combustible forestal és l’únic sobre el qual tenim capacitat de gestió. És per tant a partir de la gestió forestal i territorial com podem arribar a tenir incendis amb menys intensitat i amb una capacitat d’extinció que permeti la gestió del propi incendi. No obstant això, l’objectiu final no ha de ser l’eliminació total dels incendis en els paisatges, ja que aquests formen part de la dinàmica pròpia dels ecosistemes mediterranis. Hem d’aconseguir tenir paisatges on el pas del foc no suposi un desastre social i ecològic, sinó paisatges capaços d’integrar la pertorbació (no agressiva) com a part de la seva gestió.

Quin valor aporten els Centres de Recerca Forestal (CTFC i CREAF) al món operatiu de l’extinció d’incendis? I viceversa?

La recerca al món dels incendis forestals avui en dia no seria la mateixa sense l’aportació que es fa des del món operatiu. Fa anys que la recerca s’ha fet preguntes respecte la caracterització dels incendis forestals a la Mediterrània, però moltes vegades allunyades de les necessitats reals del món operatiu. Al mateix temps, una inquietud incipient per part dels sistemes extintors per anar més enllà del dia a dia i intentar entendre el passat, present i futur dels incendis els ha portat a fer-se preguntes més properes a la recerca que només treballar en l’extinció directa. És a partir d’aquestes necessitats que s’ha començat a treballar conjuntament per aconseguir tenir una recerca aplicada que pugui ajudar al món de la presa de decisions. Avui en dia trobem de gran importància l’aportació que fan els bombers a la recerca al CTFC i al CREAF, ja que ajuden a donar un context més realista a la recerca, a apostar per preguntes de rellevància directe sobre la prevenció i l’extinció, a més d’un coneixement molt profund sobre el procés que s’està estudiant.

Com seran els incendis del futur? Quin impacte creus que tindrà el canvi climàtic en el règim d’incendis al Mediterrani?

L’evolució del règim d’incendis és una de les grans preguntes que afrontem avui en dia. En aquest sentit, seguim construint eines quantitatives per aconseguir projectar els processos ecològics actuals cap al futur sota la influència de diferents escenaris climàtics, forestals i econòmics. El repte és complex i les prediccions sempre dispars. Estem un context de canvi climàtic que juntament amb la resta de canvis que s’estan produint (terciarització del sistemes naturals, introducció d’espècies exòtiques, canvi d’usos del sòl com a reflex de canvi social, etc.) conflueixen en una situació molt incerta, on el paper de la gestió territorial pot ser de gran rellevància. El que sembla clar és que davant l’escenari de canvi climàtic els episodis meteorològics de foc seran cada vegada més freqüents i intensos. Ara bé, aquest fenomen interaccionarà amb la vegetació mediterrània, on els boscos seran cada vegada menys capaços d’acumular combustible degut a la creixent aridesa climàtica. Pot ser que a finals de segle els incendis puguin fins i tot disminuir la seva intensitat. No obstant això, el període entre l’actualitat i el canvi de vegetació conseqüència del canvi climàtic, amb un increment de les condicions adverses però la mateixa quantitat de combustible forestal, està sent i serà el pitjor pel que fa a recurrència i intensitat dels incendis a Catalunya.

Els centres de recerca aporten al món operatiu una visió crítica i objectiva de la problemàtica dels incendis

Entrevista, Juliol 2015

Marc Castellnou és Inspector en Cap de la Unitat Tècnica GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals) i President de la Fundació Pau Costa. Enginyer de forests, des del 1999 exerceix com a analista d’incendis al cos de bombers de la Generalitat. Ha participat en diversos projectes europeus en camps de la modelització de combustibles, ecologia del foc i gestió d’incendis. Ha publicat llibres i articles en revistes internacionals, a més de nombroses ponències a congressos internacionals i cursos especialitzats. 

 

 

 

 

 

Quines tipologies d’incendis poden tenir els paisatges de Catalunya? Què aporta l’estudi que heu publicat recentment?

Els incendis forestals de Catalunya els classifiquem en tres grans grups, que són els topogràfics, de vent i convectius. Dins d’aquests grans grups hi ha fins a 14 subfamílies. Aquesta és la manera com, a partir del 2002-2003, vam començar a treballar amb els patrons de propagació d’incendis per poder dissenyar estratègies diferents. Al principi era una classificació operativa que ens permetia diferenciar el tipus d’incendi i per tant no aplicar una única solució per a tots, sinó aplicar la solució més adaptada a cada incendi. Això ens va permetre aquest canvi de 10000 ha dia perdudes a 1000-2000 ha dia perdudes. Així, fem servir una aproximació qualitativa per a un problemàtica operativa. En canvi, l’estudi que recentment hem publicat comença a posar números i és la primera aproximació quantitativa a aquesta manera de pensar. Per tant, és una manera de fer públic tot aquest coneixement i donar eines per dissenyar un paisatge resilient al tipus d’incendi que l’afecta. L’estudi aporta i publica aquest coneixement, i permet afrontar la problemàtica dels incendis des d’un punt de vista bastant més realista que no el que teníem ara que era simplement el punt de vista de la por: fer gestió reactiva arreu per a que no se’ns cremi tot. Ara ja podem parlar de fer gestió de paisatge per evitar que cada tipus d’incendi ens afecti a cada tipus de superfície, que és una gran diferència.

Quina evolució dels incendis heu observat en els darrers anys?

Els incendis de radiació i topogràfics dels anys 60 eren incendis que basaven el seu potencial en la continuïtat del paisatge. Als anys 70 van guanyar amb intensitat. És la primera i la segona generació d’incendis. Als anys 80 i 90 va entrar ja la tercera generació: ambient de foc i salts de focus secundaris, són els incendis convectius. Entre els 90 i l’inici del segle XXI aquesta tercera generació entra a l’ interfase urbana i comença a entrar en simultaneïtat de grans incendis, que són elsmega-incendis. És l’evolució del que anomenem les generacions d’incendis. Hem anat guanyant amb eficiència d’extinció i disminuint el número d’incendis que s’escapen, però els incendis que s’escapen són cada vegada més ràpids, més intensos, tenen més capacitat de convecció i són més potents. De fet, en aquests moments no tenim una hora de temps per atacar un incendi abans no passi a fase convectiva, sinó que tenim mitja hora-20 minuts o 10 minuts, on comporta que l’incendi no es pot atacar directament sinó buscant els seus punts dèbils. Bàsicament aquests 30 anys s’ha viscut una evolució dels incendis a més intensitat, i paral·lelament, hem tingut una evolució del sistema d’extinció cap a entendre com funcionen els incendis i incorporar metodologies de treball.

Quins són els principals factors que poden afectar a tenir incendis més grans i agressius? Com creus que la gestió forestal pot ajudar en la lluita contra incendis?

El principal factor que afecta que l’incendi sigui més gran i més agressiu és l’acumulació de combustible mort i el nivell d’humitat del combustible viu. Aquests factors depenen sobretot de la densitat de peus per hectàrea que hi ha en un rodal de bosc per una banda,i per l’altra de la quantitat d’anys que està aquella mateixa estructura forestal estancada. La falta de gestió forestal i la falta de dinàmica forestal per pertorbacions naturals provoca aquestes acumulacions sobre el paisatge. L’única manera de trencar l’ascens de la intensitat i velocitat incendis forestals és la gestió forestal per aconseguir una idea de paisatge que sigui resilient a la pertorbació. Per tant, no centrant-nos només en la gestió forestal del rodal per produir fusta, sinó en la gestió del paisatge per produir el mosaic de diferents estructures i en la pròpia dinamització d’aquestes estructures, com per exemple l’incendi forestal com a eina de gestió d’aquest paisatge.

Quin valor aporten els Centres de Recerca Forestal (CTFC i CREAF) al món operatiu de l’extinció d’incendis? I viceversa?

Els centres de recerca aporten al món operatiu una visió crítica i objectiva de la problemàtica dels incendis. Moltes vegades tenen una visió amb poc coneixement del món real, cosa que els fa ser atrevits, i això els hi permet mirar les coses des de varis punts de vista i per tant millorar la visió que tenim. Per altra banda, ens ajuden a respondre preguntes amb les nostres necessitats i les nostres dades. Queden molt lluny ja els anys en què el món de la recerca intentava imposar una visió o uns models, i ara hi ha una capacitat de col·laboració i d’aportar una visió molt més desenvolupada i molt més profunda. Alhora, contribueixen a la capacitat de creixement: els temes d’incendis de disseny, incendis tipus, temes de paradoxa, models de combustible, etc., de tot això no haguéssim avançat o no haguéssim tingut potser aquesta capacitat de fer-ho, sense tenir darrera l’input o la visió crítica i curiosa dels centres de recerca. Al final és una associació positiva.

Com seran els incendis del futur? Quin impacte creus que tindrà el canvi climàtic en el règim d’incendis al Mediterrani?

Els incendis del futur seran com els que tenim ara però amb campanyes molt més llargues. La campanya del 2014 no va deixar d’acabar-se respecte la del 2015. Hem estat en incendis des del novembre fins ara,i hem passat a tenir un risc permanent. La temperatura mitjana a l’hivern és més alta i plou el mateix però ens plou cada vegada més concentrat en moments puntuals; el canvi climàtic porta aquesta tendència. D’altra banda, en aquest moment estem vivint el moment del clímax d’incendis forestals. Estem en un moment de canvi on tenim incendis forestals molt greus degut a condicions meteorològiques adverses i estructures forestals estressades i estancades. Davant l’escenari de canvi climàtic, els incendis forestals se’ns van tornant més ibèrics, ja que un clima més sec o més àrid a l’estiu no permet tantes acumulacions de combustible en format de matoll, i passarem a incendis binaris d’estrat herbaci i poc matoll amb estrats arboris. Aquest fet segurament portarà a tenir menys famílies d’incendis: de les 14 que tenim ara segurament reduirem. Per tant, jo crec que els propers 20 anys seran molt complicats però la situació tendirà a millorar, no respecte al comportament d’incendis sinó respecte al regim d’incendis: tindrem un regim d’incendis més similar al que pugui ser l’andalús o l’aragonès.

En marxa la creació del clúster de la biomassa de Catalunya

Destacats, Juliol 2015

Juliol 2015

Prop de quaranta empreses s’han adherit aquest mes a Manresa al protocol de creació d’aquest clúster

Amb la presència d’Antoni Trasobares, director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, de la directora de l’ICAEN, Mercè Rius, i del director general del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Denis Boglio, s’ha signat a finals de juliol a Manresa el protocol d’acord per la constitució del clúster de la biomassa a Catalunya. Aquesta mesura forma part del desenvolupament de l’Estratègia catalana per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, engegada pel Govern de Catalunya l’any 2014.   Aquesta iniciativa està impulsada pel CTFC, compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i del departament d’Empresa i Ocupació, que també li donarà recolzament per guanyar dimensió i integrar-se, en el futur, en el programa Catalunya Clústers. L’agrupació d’empreses i institucions tindrà com a objectius principals reforçar la competitivitat de les empreses del sector de la biomassa a Catalunya a partir dels seus reptes estratègics, definir i posar en marxa un pla d’accions amb projectes concrets, establir mecanismes de dinamització del mercat local de biomassa i fer que el clúster sigui sostenible a llarg termini i que integri tots els agents de la cadena de valor.

DSC01007

Com a resultat dels treballs fets fins al moment entre les diferents empreses, agents i els dinamitzadors de les activitats, també s’ha considerat convenient l’existència d’un grup tractor d’empreses del clúster que lideri i dediqui temps en els primers dos anys d’arrencada del clúster per consolidar-lo de cara al sector i la resta d’agents implicats. Es preveu la constitució formal del clúster (en modalitat d’associació empresarial innovadora sense afany de lucre) durant la tardor  d’enguany.

Juliol 2015

Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa, Juliol 2015

De l’11 al 13 de maig, Pere Navarro va assistir al Kick-off Meeting del projecte europeu SecureChain, que va tenir lloc a Münster (Alemanya), per treballar en els objectius específics i el pla de treball per als propers tres anys.SecureChain és un nou projecte Horitzó 2020 que es dirigeix a les cadenes de subministrament sostenible en el sector de la bioenergia a Europa. L’objectiu del projecte és promoure la biomassa com a recurs energètic, assegurant models sostenibles que donin més valor als subproductes generats. Els països participants són Alemanya, Països Baixos, Suècia, Espanya, Grècia, Estònia, Àustria i el Regne Unit.

Kick-off Meeting del projecte SecureChain

El 22 de juny s’ha col·laborat en la organització de la jornada Bioenergia: mentoria d’oportunitats de negoci, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la jornada s’ha presentat el Projecte Europeu SecureChain (2015-2018).

En el marc del projecte SecureChain s’ha obert una convocatòria d’ajuts: Acompanyament d’oportunitats de negoci i innovació en bioenergia per a PIMEs. La UPC i el CTFC conviden a petites i mitjanes empreses (PIMEs) actives a Catalunya a sol·licitar un programa d’acompanyament i innovació en el sector de la biomassa sòlida, tant per a la mobilització de biomassa com per a la producció i servei d’energia. Més informació: http://goo.gl/trD76f

Més informació: http://www.securechain.eu/. Contacte: pere.navarro@ctfc.cat

 

El 14 i 15 de maig, Pere Navarro va participar com a professor a la TrainingSchool “Coppiceharvestinganduse of products as source of renewableenergy” a Vallombrosa (Florència, Itàlia) en el marc de la COST Action FP 1301 EuroCoppice.

 

El dia 18 de maig va tenir lloc a Roma el Final Meeting del projecte INFRES on es van presentar els principals resultats del projecte. El projecte INFRES compta amb la participació activa del CTFC i la Cooperativa de Serveis Forestals (Consorci Forestal de Catalunya) i radica sobre la mobilització de biomassa i la millora de la cadena dels aprofitaments forestals.

S’hi va presentar l’estudi sobre les barreres que existeixen en el sector de cara a la millora tecnològica i mecànica dels aprofitaments i com les empreses hi poden fer front per superar-les. Es va presentar també el potencial de biomassa que hi ha en els boscos europeus i els costos associats a la seva extracció segons la zona. Finalment, s’exposaren les perspectives de futur del sector relacionat amb l’impacte ambiental que pot tenir l’ús d’aquesta font d’energia.

El dia 19 de maig va tenir lloc a la Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma la conferènciaMobilization of woodybiomass for energy industrial use. Smartlogistics for forest residues, pruninganddedicatedplantations”. S’hi van presentar aquests resultats conjuntament amb dos projectes europeus agermanats sobre la temàtica conjunta de l’ús de la biomassa com a font d’energia renovables, el LogistEC i l’EuroPruning.

Més informació: http://www.infres.eu/. Contacte: judit.rodriguez@ctfc.cat i isart-gaspa@ctfc.cat

 

Assistència a diferents reunions de la Fira de la Biomassa Forestal de Catalunya. Participació en les Comissions de Jornades i Comunicació. Contacte: pere.navarro@ctfc.cat

 

Assistència a diferents reunions del Comitè gestor de l’Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola. Contacte: pere.navarro@ctfc.cat

En el marc de l’Estratègia de biomassa, s’està treballant en el funcionament d’una plataforma informativa única de la biomassa (col·laboració de l’ICAEN, DAAM, el CTFC i les Diputacions). Contacte: pere.navarro@ctfc.cat i mireia.codina@ctfc.cat

 

Assistència a diverses reunions de treball amb una cinquantena d’empreses per la creació del Clúster de la Biomassa de Catalunya. Es preveu que durant aquest any 2015 es concreti la definició i constitució del clúster. Contacte: pere.navarro@ctfc.cat

 

Assistència a diferents reunions de l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), en la Comunitat RIS3 sobre Energia. Contacte: pere.navarro@ctfc.cat

 

Juliol 2015

Àrea de Productes Forestals No Fusters, Juliol 2015

BOLETS I TÒFONES

Jornada Producció de tòfones al Solsonès a càrrec de Pere Muxí (La Tofonera), Josep Capó (Cooperativa de Serveis Forestals) i Daniel Oliach (CTFC)en el marc de les XXXII Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera organitzades pel Consorci Forestal de Catalunya, el 10 d’abril (contacte: daniel.oliach@ctfc.es).

Conferència Potencial de la ciencia aplicada a productos forestales no maderables para la dinamización del medio rural: producción de setas y trufas a càrrec de Daniel Oliach,en el marc de la Jornada Dinamización del medio forestal y rural para la prevención de incendios organitzada per WWF celebrada al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente a Madrid el 15 d’abril (contacte: daniel.oliach@ctfc.es).

Conferència Avances y retos en truficultura a càrrec de Daniel Oliach,en el marc de la jornada Riego en truficultura: Jornada de puertas abiertas organitzada per l’empresa Hydromatic celebrada a Sarrión (Terol) el 16 d’abril (contacte: daniel.oliach@ctfc.es).

El CTFC i la Universitat de Lleida van organitzar del 10 al 20 de maig el curs internacional LABORATORY AND FIELD COURSE FOR QUALITY CONTROL IN THE ESTABLISHMENT AND MANAGEMENT OF BLACK TRUFFLE PLANTATIONS. El curs va estar enfocat a l’adquisició de coneixements en l’àmbit del control de planta micorizada, tècniques moleculars aplicades al conreu de tòfones i en gestió de plantacions tofoneres. Van assistir professionals del sector de Canadà, Estats Units, Turquia i Austràlia (contacte: christinne.fischer@ctfc.es).

Comunicació Estimación de la producción y diversidad de hongos micorrícicos en Cataluña mediante el muestreo de carpóforos en parcelas permanentes, a càrrec de José Antonio Bonet (CTFC), en el marc de les III Jornadas sobre la Investigación en Micorrizas en España realitzades a Pamplona els 28 i 29 de maig (contacte: jantonio.bonet@ctfc.es;mtzda@ctfc.es).

Comunicació Investigación aplicada a la producción de trufa como medio de dinamización del medio rural, a càrrec de Daniel Oliach, en el marc de les III Jornadas sobre la Investigación en Micorrizas en España realitzades a Pamplona els 28 i 29 de maig de 2015 (contacte: daniel.oliach@ctfc.es).

Carles Castaño (FBS) ha finalitzat la beca STSM a través de l’Acció Cost “Non Wood Forest products FP 1203″ a la Swedish University of Agricultural Sciences (Uppsala, Suècia). Durant aquests 4 mesos de treball, s’han realitzat extraccions d’ergosterol (Biomassa fúngica) i l’anàlisi bioinformàtic de les 400.000 seqüències d’ADN obtingudes en 500 mostres de sòl de parcel·les de seguiment per a la producció de bolets. Aquests treballs s’han realitzat sota la supervisió del Dr. Björn Lindahl (contacte:carles.castanyo@ctfc.es;mtzda@ctfc.es).

Carles Castaño (FBS) ha realitzat el curs “Microbial Ecological Analysis” organitzat per la Universitat de Copenhagen, durant la setmana del 17 al 22 de maig. El curs va estar enfocat a l’estudi i preparació de dades metagenòmiques, el seu anàlisi i la seva correcta interpretació (contacte:carles.castanyo@ctfc.es).

PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS

Participació d’Eva Moré al “Curs de producció ecològica de planta aromàtica i medicinal” amb la ponència Comercialització de plantes aromàtiques i medicinals de produccions artesanes i ecològiques, celebrat a Sant Llorenç de Morunys l’11 de maig, organitzat per l’Escola Agrària de Manresa.

Participació del Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals en vàries sessions del curs “Aprofitament de plantes útils: de la producció a l’ús” organitzat per l’Escola Agrària d’Olius i impartit durant la primavera 2015.

Participació de Roser Cristóbal a la jornada tècnica del PATT “Cultiu de l’àrnica i altres plantes medicinals” amb la ponència Plantes medicinals de muntanya: una oportunitat per redescobrir celebrada a Boí el 5 de juny, organitzada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

 

Organització de la jornada del PATT: “Els condicionants de la producció de plantes aromàtiques i medicinals” a Sant Sadurní d’Anoia el 3 de juliol, amb l’assistència de 31 persones.

Participació de Roser Cristóbal al curs “Explora les aromes de la natura” amb la ponència Les plantes aromàtiques i els olis essencials dins del marc de la vint-i-dosena edició de la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura que es fa a Berga del 6 al 15 de juliol.

 

Més informació: http://apsb.ctfc.cat/?p=664