Imiten el foc dels llamps per preservar l’estructura dels boscos de pinassa

Juliol 2016, Portada

La crema prescrita que s’ha fet aquest mes de juny a la Serra de Llaberia està destinada a preservar aquells boscos de pinassa (Pinus nigra) que estan adaptats a un règim natural d’incendis de llamp. L’efecte dels focs de llamp, al ser recurrents i de baixa intensitat, permet mantenir una estructura de bosc amb arbres adults i madurs.

Aquesta estructura facilita molt la supervivència dels arbres en el cas del pas d’un incendi, ja que implica una capçada separada del terra i una coberta de matollar reduïda. Mitjançant aquesta acció es pretén actuar sobre boscos madurs i amb una coberta de matollar molt carregada, ja que en cas de foc podria condicionar la seva supervivència.

A més, gràcies a les cremes prescrites, es valoraran els efectes del foc natural en la vegetació en la seva època natural (estiu). Per això, es buscaran condicions meteorològiques que permetin aconseguir una intensitat de foc baixa per eliminar el substrat de matollar sense condicionar la vitalitat de tota l’estructura del bosc.

Per l’execució de la crema es faran servir eines manuals i torxes de degoteig i un equip humà composat per bombers especialistes. Es seguiran les directrius establertes al pla de crema redactat per la preservació d’aquest espai d’interès comunitari.

La conservació dels boscos de pinassa, l’objectiu del projecte LIFE Pinassa

L’acció s’emmarca dins d’un projecte europeu que té com a objectiu millorar la conservació dels boscos de pinassa a Catalunya. Dins d’aquest projecte, a més de realitzar cremes prescrites, també s’hi contemplen una sèrie d’accions relacionades amb els incendis.

Per una part, en aquells punts on la pinassa s’ha vist afectada per grans incendis s’estan realitzant tractaments per tal d’ajudar a la regeneració natural. L’acció d’aquests incendis va provocar un canvi en la vegetació d’aquests punts on la pinassa, abans clarament dominant, s’ha vist substituïda per roures i alzines.

Aquesta acció, realitzada mitjançant desbrossades selectives, permet exemplificar la gestió d’un bosc jove, dens, d’escassa vitalitat i amb un alt risc d’incendi. D’aquesta manera s’obre la porta a la multifuncionalitat de l’hàbitat i es fa compatible la seva conservació amb la seva gestió.

Pinassa de la Serra de Llaberia. Autora: Ruth Domènec

Pinassa de la Serra de Llaberia. Autora: Ruth Domènec

Per una altra part, també s’estan duent a terme actuacions estratègiques per a la prevenció de grans incendis forestals en aquests hàbitats. Aquests treballs consisteixen en generar estructures de bosc resistents al foc mitjançant tractaments silvícoles i cremes prescrites.

Aconseguir una estructura de bosc favorable no només redueix el risc d’incendi, sinó que facilita la seva extinció en cas que s’arribi a donar.

Vuit regions i països europeus volen potenciar el paper del sector agrícola i forestal en la bioeconomia

Destacats, Juliol 2016

Aquest mes de juliol s’ha fet la reunió inicial del projecte Bio4ECO al CTFC, un projecte europeu sobre polítiques bioenergètiques regionals sostenibles i el potencial de creixement de la bioeconomia.

La prioritat del projecte és reduir la dependència actual dels combustibles sòlids i fomentar l’ús de matèries primeres naturals com a font d’energia o  com a base per a la creació de nous productes i processos. 

DSC02199


El projecte, liderat des de Catalunya a través del DARP i el CTFC, té com a objectiu millorar els processos i les polítiques regionals i nacionals per abordar la transició cap a una economia baixa en emissions de carboni, incrementant l’ús de les energies renovables (especialment la biomassa forestal i agrícola) i l’eficiència energètica dels edificis.

El projecte va en línia amb el desenvolupament i la implementació de l’Estratègia catalana per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, promoguda pel Govern, una peça essencial en el marc de la bioeconomia i la reducció de les emissions de carboni.

Catalunya té un gran potencial en biomassa forestal, i es vol arribar a l’objectiu de multiplicar per 2,5 el consum de biomassa per energia.

Representants dels governs de Eslovènia, Bulgària, Itàlia, Romania, Karèlia, Letònia, i dels municipis de França van presentar els seus objectius regionals i van conèixer les implicacions del sector primari en l’estratègia de bioeconomia en el context mediterrani.


La trobada es va complementar amb visites a diferents aprofitaments locals de biomassa al Berguedà i a la zona industrial de Barcelona.

El CTFC i Agricultura impulsen el mercat forestal i el sector de la fusta del Pirineu

Juliol 2016, Notícies d’Interès

Millorar la formació i el coneixement del mercat laboral, promoure el treball forestal i desenvolupar l’ús de la fusta local dels Pirineus són alguns dels objectius dels dos nous programes europeus que s’iniciaran al setembre. Amb una durada de tres anys, i promoguts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) han obtingut el suport d’Europa a través de l’Interreg POCTEFA. Aquests dos projectes responen a les prioritats del Pla General de Política Forestal del Govern pel que fa a la integració dels mercats de treball, les iniciatives locals conjuntes d’ocupabilitat, els serveis de formació conjunta i assessorament. A més, un dels programes incideix en l’afavoriment de les inversions de les empreses en R+D i el reforç de la cooperació entre actors del sector forestal.

El projecte PYREMFOR vol promoure el treball forestal transfronterer, mobilitzant els diferents actors i implementant sistemes europeus de formació forestal innovadors, reactivant l’economia i dinamitzant la innovació forestal. En aquest sentit, es crearà una xarxa de cooperació entre actors implicats en la formació per promoure intercanvis entre estudiants de formació professional, persones que s’estiguin formant i formadors, implementant innovacions pedagògiques en formació forestal. Així, es millorarà el coneixement del mercat laboral, es facilitarà l’acompanyament per a l’ocupació transfronterera i es promocionarà i dignificarà el sector del treball forestal. A Catalunya, hi participaran, a més del CTFC i el DARP, el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, l’ECA Forestal de Santa Coloma de Farners i l’Associació Catalana d’Empreses de Treballs Forestals (ACETREF).

D’altra banda, el projecte iFORWOOD treballarà per incrementar l’ús de la fusta del Pirineu. Per a fer-ho, es facilitarà la integració R+D+I en l’activitat de les empreses del sector fuster, es desenvoluparan productes i eines innovadores amb les empreses i es dinamitzarà la demanda de productes amb fusta local. Cada vegada els consumidors tenen més interès en l’ús de la fusta i en els productes locals. Desenvolupar productes innovadors amb fusta local del Pirineu permetrà obrir nous mercats i millorar les sortides comercials dels productes existents. Així mateix, es ressaltarà el segell de qualitat ambiental i natural dels productes i els processos que es desenvolupin. En aquest projecte hi participaran, per la part catalana, el CTFC, el DARP, el Centre de la Propietat Forestal, l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals, la Confederació Catalana de la Fusta i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

 

En el nostre paisatge mediterrani cultural, els boscos i la societat són un indivisible

Entrevista, Juliol 2016

Eduard Plana Bach és un ruralista convençut, que s’estima els boscos i les muntanyes, i un apassionat de l’escalada i l’esquí de muntanya. És Enginyer de Forest per la Universitat de Lleida on també ha realitzat un Màster en Gestió de Focs Forestals. Fa més de quinze anys que treballa en l’àmbit de la dimensió socioambiental dels espais i els recursos forestals. Actualment és cap de l’àrea de Política Forestal i Governança Ambiental del CTFC. Entre d’altres ha participat en la redacció del Pla General de Política Forestal de Catalunya, en la implementació del sistema regional de certificació de la gestió forestal sostenible per a Catalunya, o en la co-edició dels llibres sobre conservació de la biodiversitat i gestió forestal (Edicions UB). Va formar part del consell de membres de la Xarxa de Custòdia del Territori, és membre fundador de la Fundació d’Ecologia del Foc i Gestió d’Incendis Pau Costa Alcubierre i ha estat president de l’Associació Projectes Boscos de Muntanya de divulgació forestal fins aquest any. Ha estat coordinador de diversos projectes d’R+D a nivell europeu i del sud el Mediterrani. Als seus inicis indagant sobre la relació boscos-societat arrenca amb un projecte de recerca sobre els boscos tropicals a la universitat de Wageningen.

 

Sovint presentes la feina que feu com aprofundir en la relació boscos i societat; per què és tan important aquest binomi?

Molt especialment en el nostre paisatge mediterrani cultural els boscos i la societat són un indivisible; no podem entendre com són i què cal tenir en compte per garantir-ne la seva conservació i gestió sostenible sense comprendre com ens hi hem relacionat com a societat, quin ús (i abús en determinats moments) n’hem fet, quines són les demandes que hi ha en la actualitat i quin són els reptes que ens esperen. Els paisatges forestals heretats són fruit d’anys de relacionar-nos amb ells amb més o menys encert. Paradoxalment, alguns dels problemes actuals més importants pels gestors forestals com són els incendis, sorgeixen per haver-nos enretirat del bosc com a “fustaires” o ramaders alhora d’haver-lo envaït com a “usuaris” o “habitants”. El  predomini de la propietat privada a Catalunya també obliga a buscar fórmules de pacte i consens a l’hora de preservar els serveis ambientals (protecció de sòls, regulació atmosfèrica, reservori de biodiversitat, cicle de l’aigua) que com a societat necessitem.

 

Precisament els incendis forestals són una de les teves especialitats, quina relació tenen amb la política forestal i la governança ambiental?

Citant a en Ramon Folch, “és un territori desestructurat el que s’esfondra paisatgísticament i es crema”, això ho escrivia fa 20 anys dins l’edició d’Ecologia del Foc d’en Jaume Terrades (Ed. Proa).  Els incendis són l’expressió més contundent dels canvis que han sofert els nostres paisatges forestals en tot just una generació; amb la disminució de la ramaderia extensiva, dels aprofitaments fusters, dels conreus, alhora que ha augmentat la necessitat de protegir persones i béns atès que incendis cada vegada més virulents interaccionen amb la trama urbana i les persones (aquest any, per segona vegada, es tanquen els accessos a la Muntanya de Montserrat pel risc d’incendis, en un exercici de govern sobre l’ús públic dels espais naturals). Per tant, suposen una oportunitat ineludible de debatre, a nivell de societat, com volem relacionar-nos amb els boscos, si avancem cap al “paisatge viu, territori sense cendres” de les jornades que vam promoure amb la Fundació del Món Rural el 2003, o acceptem a conviure (i n’acceptem les conseqüències) amb incendis d’alta intensitat i alt risc. Actualment les dues realitats són presents al territori, que predomini més l’una o l’altra forma part de la política forestal que vulguem desenvolupar.

 

Ets el tècnic investigador que porta més temps vinculat a la institució, com valores l’evolució de la relació boscos societat tots aquests anys?

Els canvis en la gestió i conservació dels terrenys forestals són a mig o llarg termini i, en canvi, la societat evoluciona molt ràpidament. Tanmateix, l’avantatge de la gestió sostenible dels boscos és que es tracta d’una història molt maca, que ben explicada, permet millorar la relació dels boscos amb la societat. Tant l’expressió emprada per les serradores “fusta avui, bosc per demà” com les iniciatives més recents de promoure explícitament l’ús de la biomassa o de la ramaderia extensiva per prevenir incendis, són oportunitats que tenim per fer partícips a la societat de la conservació dels boscos. Propostes sobre la regulació dels bolets, estendre la xarxa de boscos singulars més enllà de la xarxa d’espais protegits, o una iniciativa recent en la que estem treballant sobre un codi de bones pràctiques de curses per muntanya, on tots els actors s’hi han implicat fins al coll, mostren també la capacitat del món forestal d’absorbir els canvis i les noves demandes de la societat. Mirar d’anticipar-nos al nou context social i facilitar-ne l’encaix és part de la nostra feina.

 

I per acabar, quins reptes creus que cal abordar d’aquí en endavant?

Cal divulgar i aprofundir encara més en com a través de l’ús dels productes forestals podem millorar la salut i vitalitat dels boscos. I cal fer-ho amb el rigor tècnic i govern adient, evitant proclames generalistes o deixadeses que al capdavall desacrediten la bona ciència i praxis forestals. Cal ampliar el concepte de la gestió dels espais forestals a la dimensió social i territorial, posant al mateix nivell que els factors físics i ecològics les demandes socials, alhora que incloent la trama forestal i els serveis que aprovisiona dins el sistema territori (valoritzant-los, per exemple, des de la perspectiva dels danys evitats front a avingudes, allaus, pèrdua de cabals o de qualitat de l’aigua i aire o dels incendis destructius). I malgrat ser un “país de boscos” en paraules d’en Martí Boada, a la comunitat científica i acadèmica encara ens cal posar-nos d’acord per no seguir confrontant innecessàriament gestió i conservació, donant-nos més espai per dialogar entre nosaltres abans de traslladar el debat a l’esfera social, a la qual es confon fàcilment. Especialment perquè ens caldrà fer partícips a la societat en gestionar moltes de les incerteses associades amb el context de canvi climàtic que tenim a sobre, i que coincideix amb la nostra generació de canvi d’usos, fet que n’agreuja els possibles impactes negatius com succeeix amb els incendis.

 

 

 

El bosc cal viure’l, comprendre’l i gestionar-lo des de la unitat

Entrevista, Juliol 2016

Josep Gordi i Serrat és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1981) i  doctorat en Geografia per la mateixa universitat (1985). El 1991 va obtenir el títol de Màster d’Estudis Regionals, Urbans i Metropolitans de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1990 treballa com a professor de Geografia a la Universitat de Girona. Dins del marc de la Universitat de Girona i a nivell de recerca s’ha dedicat,  sobretot, a l’estudi de les relacions que s’estableixen entre la societat i el bosc i al planejament territorial des d’un punt de vista ambiental i paisatgístic. Dins de l’àmbit de les relacions societat-bosc, destaquen les següents publicacions: “Boscos i brolles del Vallès” publicat el 1984, “Passejades pels boscos de Catalunya” publicat l’any 2000 i “L’evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle XX” publicat el 2009. Ha coordinat els següents cursos d’estiu de la Universitat de Girona: Problemàtica actual dels boscos de l’àrea mediterrània el 1995, L’ordenació dels boscos mediterranis el 1996, Bosc i territori el 1998, Els paisatges forestals, història, cultura i geografia el 1999 i Els paisatges forestals de la muntanya mediterrània, biogeografia i cultura el 2000.  El 2011 publica, amb Documenta Universitària, els llibres “Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals” i el 2013, “Natura i espiritualitat a Catalunya. Deu converses, deu passejades i deu consells per viure la natura amb Plenitud”. Enguany ha publicat “Tornar a la natura”.

 

L’Eduard Plana i tu sou grans defensors de les mirades polièdriques del bosc, de com el conjunt de visions acadèmiques sumen i complementen i de l’avantatge de posar-les en comú; com valores la teva aproximació?

La meva primera reflexió sobre aquesta pregunta és que l’Acadèmia, és a dir, el món universitari, tendeix a dividir, separar, patrimonialitzar, sectorialitzar… però, la realitat, és que la natura és unitària i  tot està interconnectat. Per tant, per entendre i fer propostes de gestió del paisatge forestal cal escoltar veus de perfils professionals diferents: enginyers de forest, geògrafs, biòlegs, paisatgistes… Fa un grapat d’anys vaig fer una estada de recerca en un institut de recerca dedicat a l’ordenació forestal situat a la província italiana de Trentino i recordo les converses amb el seu director vers els processos de participació al voltant de l’aprovació d’un projecte d’ordenació forestal i com em va sobtar que abans d’aprovar un document de gestió forestal es reunien en una mateixa taula, els redactors del projecte i l’administració forestal amb representants del sector turístic, del món de la conservació, l’administració municipal…

Una setmana al bosc amb el Projecte Boscos de Muntanya; aplicant tècniques suïsses de bioconstrucció al barranc de l'Orri (Foto:Marina Clavera)

Una setmana al bosc amb el Projecte Boscos de Muntanya; aplicant tècniques suïsses de bioconstrucció al barranc de l’Orri (Foto:Marina Clavera)

“Tornar a la natura” és el títol de la teva darrera publicació, d’una llista que comença a ser llarga sobre natura, cultura, vida, espiritualitat… ens n’hem allunyat massa?

Jo penso que sí. Fins i tot, en moltes ocasions passegem per un paisatge i el vivim com escenari, ja que ho fem escoltant música per uns auriculars o conversant amb els amics. Dies enrere vaig gaudir enormement d’una obra de teatre que es deia: “Acorar”, es tracta d’un monòleg espectacular que girà al voltant de la matança del porc a Mallorca i on l’actor contraposa l’enorme canvi generacional que ha viscut l’illa i deia que abans les persones sabien si eren davant d’una alzina, un om o un lledoner, i que ara, pel jovent, simplement són arbres. Els mots, la riquesa de vocabulari en parlar de la natura és també un fet que per mi evidencia un important allunyament. També cal tenir present que els comportaments que fan possible una millor vivència de la unitat de la natura no són gaire freqüents i populars en el nostre dia a dia, com el silenci, la quietud, la solitud…

 

Des de la perspectiva de la Geografia, quins elements pràctics creus que cal tenir en compte a l’hora de gestionar els boscos i els seus serveis ambientals i socials?

El geògraf pot aportar en la redacció dels instruments d’ordenació forestal, deixant de costat els temes cartogràfics, en primer lloc, una visió històrica i unitària del territori, és a dir, saber d’on venim, i no només a nivell d’aprofitaments sinó també respecte a l’ús dels camins o l’evolució dels usos del sòl.

Respecte a la gestió forestal, tant en boscos públics com privats, crec que caldria promoure a nivell de massís o de vall processos de participació ciutadana on la propietat, l’administració, les empreses que fan documents d’ordenació i gestió al bosc, compartissin reptes, dubtes i problemes amb la resta d’agents socials i ambientals. Moltes vegades, quan es parla de boscos es dibuixa en els mitjans de comunicació un espai de confrontació entre gestors i el sector ambiental que no hauria d’existir. El que cal és més debat i més comunicació. En aquests processos de participació els geògrafs poden ser molt útils ja que normalment treballen amb una visió generalista i unitària del territori o el paisatge.

 

Com a bon lector i interpretador que ets del llibre obert que són els boscos i els arbres, creus que anem cap a una intimació de les relacions entre les persones i els boscos o, per contra, correm el risc de fer-ne un ús i abús dels terrenys forestals en perjudici de propietaris, usuaris i gestors? 

Aquesta és una pregunta que necessitaria una llarga resposta. De forma sintètica, penso que mai no ha anat tanta gent a fer activitats a la natura, com curses de muntanya, de mountain bike, excursionisme, passejades…però poques vegades aquests usuaris es deixen imbuir dels valors inherents als paisatges naturals, és a dir, que no deixen de ser “urbanites” i, en conseqüència, viuen la natura pendent del rellotge, el mòbil, la càmera fotogràfica, la música, i per tant, es perden tots els valors i sensacions que tant bé descriu Joan Maragall en el seu famós poema sobre la fageda d’en Jordà i, en conseqüència els costarà gaudir del verd com d’aigua endins, profund i clar o de la quietud que ens pot fer agafar un dolç oblit de tot el món fins a sentir-nos presoners del silenci i de la verdor.

Ara bé, el que m’interessa preconitzar entre aquell que vulgui escoltar-me és que cal tornar a connectar-nos amb el nostre entorn natural per qüestions de salut i humanista, és a dir, d’aprendre a situar-nos correctament en el món i per fer-ho cal intimitat. Els venecians a la novia l’anomenen “amorosa” i aquesta dita l’aprofito per dir: Oi, que quan desitgeu veure la vostra amorosa hi aneu sols?, doncs a la natura, de tant en tant, cal saber aprendre a anar-hi en solitud per viure-la en plenitud.

www.josepgordiarbresipaisatge.cat

DL. L-688-2010