Maig 2015, Resum Publicacions i Congressos

Publicacions

  • Buentgen, U.; Egli, S.; Schneider, l; Von Arx, G.; Rigling, A.; Camarero, J.J.; Sangüesa-Barreda, G.; Fischer, C.R.; Oliach, D.; Bonet, J.A.; Colinas, C.; Tegel, W.; Ruiz, J.J. 2015. “Long-term irrigation effects on Spanish holm oak growth and its black truffle symbiont”. Agriculture, Ecosystems and Environment, 202 (2015): 148-159.
  • Górriz, E.; Domínguez, G. i Prokofieva, I. 2015. Understanding forest owners’ preferences for policy interventions addressing mushroom picking in Catalonia (north-east Spain). European Journal of Forest Research (in press).
  • Górriz, E.; Martínez de Aragón, J.; Bonet, JA. i Vallvey, A. 2015. A sociedade catalá acepta unha regulación para a recollida de cogomelos e un pago finalista para a xestión do monte. O Monte. Revista da Asociación Forestal de Galicia 58:32-33
  • Górriz, E.; Mäntymaa, E.; Petucco, C.; Schubert, F.; Vedel, S.; Mantau, U. i Prokofieva, I. 2014. Explaining participation of private forest owners in economic instruments: management, cooperation and attitudes. Case Studies in Europe. Scandinavian Forest Economics 45: 80-89.
  • Rhodius, R.; Peters, D.; Wirth, K.; Ferranti, F.; Frei, T.; Górriz, E.; Krč, J.; Kurttila, M.; Leban, V.; Lindstad, B.H.; Pezdevšek-Malovrh, Š. i Zadnik-Stirn, L.. 2014. Análisis de los conflictos derivados de la producción y uso de biomasa forestal para energía en Europa. Foresta 62:58-63
  • Riala, M.; Athanassiadis, D.; La Hera, P.; Rodríguez, J. 2015. Development potential of inventions in forest biomass harvesting – D6.3 INFRES project report. Retrieved on January 2015 from http://infres.eu/en/results/
  • Ribas, A.; Llurba, R.; Gouriveau, F.; Altimir, N.; Connolly, J. i Sebastià, M.T., 2015. Plant identity and evenness affect yield and trace gas exchanges in forage mixtures. Plant Soil. DOI 10.1007/s11104-015-2407-7
  • Valor, T.; González, J.R. i Piqué, M. 2015. Assessing the impact of prescribed burning on the growth of European pines. Forest Ecology and Management, 343: 101-109. DOI: 10.1016/j.foreco.2015.02.002
  • Vericat, P.; Navarro, P.; Correal, E.; Castaño, C.; Piqué, M.; Beltrán, M.; Obón, B.; Rodríguez. J.; Colinas, C.; García, M.; Argemí, J. i Rovira, J. 2015. El castanyer a Catalunya. Manual de gestió, conservació i valorització. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”.

Congressos

  • Boges, J.G.; Bonet, J.A.; Pettenella, D.; Bravo, F.; Baskent, E.Z. ; De Angelis, P. ; Mendes, A.C. 2015.  “Erasmus Mundus MSc in Mediterranean Forestry and Natural Resources Management (MEDFOR)”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).
  • Bonet, J.A.; De Miguel, S.; Martín-Pinto, P.; Martínez de Aragón, J.; Martínez-Peña, F.; Oria de Rueda, J.A. 2015. “Las setas comestibles: un recurso para el Mediterráneo: Producciones, gestión micoselvícola y economía asociada en bosques españoles”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).
  • Coello, J., Piqué, M., Rovira, P., Fuentes, C. “Bridging effectiveness and sustainability in afforestation & reforestation in the Mediterranean: Sustaffor project”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).
  • Górriz, E.; Secco, L.; Pisani, E.; Bonet, J.A. i Da Re, R. “Social capital in the design and implementation of a wild mushroom picking permit in Poblet forest (Catalonia, Spain)”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).
  • Prokofieva, I.; Górriz, E. ; Bonet, J.A.; Wong, J.; Baskent, E.Z. ; Flórez, J. ; Kovac, M. ; Pettenella, D. ; Tomé, M. “Beyond trees : the state of non-wood forest products in the Mediterranean region”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).
  • Rovira, P. i Grasset, L. Characterization of organic matter in density fractions of litter horizons of mediterranean forest soils by Thermochemolysis-GC-MS. Congrés Internacional de l’EGU (European Geosciences Union), a Vienna, del 12 al 17 d’abril de 2015. (PO).
  • Soto, I.; Rios, A.; Taull, M.; Sghaier, T.; Koua, O. i Casals, P. “Rapid land use change in a dynamic political scenario: The Case of Bouhedma National Park (Tunisia). Mediterranean Forestry Week “Improving livelihoods: the role of Mediterranean forest value chains in a green economy”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).
  • Soto, I.; Sfeir, P.; Gouriveau, F. i Solano, D. “Building-up a participatory governance framework for the sustainable development of forests and rural territories in Lebanon (EU-EuropeAid)”. IV Setmana Forestal Mediterrània. 17-19 Març 2015, Barcelona. (PO).

La IV Setmana Forestal Mediterrània acaba amb gran èxit de participació

Maig 2015, Portada

Del 16 al 20 de març, s’ha organitzat a Barcelona la IV Setmana Forestal Mediterrània al Recinte Modernista de Sant Pau, a la qual han assistit més de 350 persones dels països mediterranis i d’Europa.

La trobada internacional va aplegar investigadors, polítics, empresaris i organitzacions de la societat civil per aprofundir en el treball al voltant del potencial dels boscos com a font de riquesa. Es va posar l’accent en l’anàlisi dels béns i serveis que poden generar els ecosistemes forestals, i com el seu aprofitament pot ser crucial per al desenvolupament socioeconòmic de la regió mediterrània, promocionant el desenvolupament d’una economia verda basada en la gestió forestal sostenible.

PORT 1

Les sessions es van centrar en el manteniment de recursos hidràulics, turisme, energia forestal -concretament biomassa-, xarxes de cooperació interregional, i s’han visitat experiències d’èxit obtingudes a la zona del Montnegre i el Corredor, al Montseny i a Poblet.

Més de 18 institucions de les diferents regions mediterrànies van participat en l’organització d’aquesta cimera, entre les quals es troben el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i la FAO, conjuntament amb l’Institut Forestal Europeu (EFI) i el suport del Recinte Modernista.

PORT 3

El darrer dia, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, la directora general de Política Forestal, Begoña Nieto, i el director general del CTFC, Denis Boglio, van cloure la IV SFM amb el lliurament dels Premis de Bioeconomia Forestal, que reconeixen l’oportunitat que suposen els boscos com a alternativa real de desenvolupament econòmic.

PORT 2

Els premis tenen cinc categories, i enguany els premiats han estat Coca-cola Iberia i WWF MED en la categoria de Serveis Ambientals; el Premi a la Sostenibilitat Global ha estat per a l’empresa americana Cork reHarvest; el Premi al Turisme Sostenible, l’ha rebut l’Associació Ibn El Baytar, del Marroc; l’empresa catalana MADEGESA ha estat premiada en la categoria de productes fusters, i, finalment, el Premi als Productes no Fusters se l’ha endut l’empresa portuguesa Corticeira Amorim.

A la pàgina web es troba el recull de les presentacions: http://med.forestweek.org/

La propera edició de la Setmana Forestal Mediterrània es farà al Marroc.


El Centre de Formació Forestal Especialitzada (CFFE), primer centre de formació forestal europeu homologat, acreditat pel CTFC

Destacats, Maig 2015

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Josep Maria Pelegrí, va lliurar el certificat de formació homologada al Centre de Formació Forestal Especialitzada (CFFE) i als examinadors i verificadors del sistema de formació forestal europeu EFESC.

En un acte celebrat al Centre de Desenvolupament forestal de la Solana, al Parc del Castell de Montesquiu, el CFFE ha estat el primer centre homologat d’Espanya per a impartir aquest sistema de formació europeu. També es van lliurar el certificat i carnet de Verificador a Josep Anglada Dorca, i el certificat i carnet d’Examinadors a Josep Anglada Dorca, Miquel Casas López, Domènec Corominas Vilaseca i Cisco Masagué Mola.

dest1

El CTFC és l’Agència Nacional acreditada per emetre certificats als proveïdors de formació i examinadors que ofereixen educació, formació o avaluació d’acord amb aquesta normativa. Es preveu lliurar més de 100 certificats durant aquest any 2015.

Què és EFESC

EFESC (European Forestry and Environmental Skills Council) agrupa representants de centres de formació, sucursals i delegacions de la indústria forestal, sindicats, fabricants d’eines, maquinària i equips per la realització de treballs forestals, sistemes de certificació, etc. de tot Europa.

L’objectiu és facilitar la mobilitat dels treballadors del bosc i similars dins de la Unió Europea, acreditant i promovent el reconeixement de les qualificacions nacionals entre els països socis en l’àmbit europeu.

L’organització es va crear l’any 2012, per definir i mantenir els estàndards mínims en professions com la silvicultura, jardinera, treballs forestals i l’horticultura. Des de llavors, ha desenvolupat uns estàndards modulars de formació i un examen que acredita les competències dels usuaris de serra mecànica a tot Europa amb els objectius de reduir els accidents i les morts; reduir els costos econòmics i personals associats relacionats amb accidents; millorar i potenciar les habilitats i l’eficiència de l’operador de serra mecànica en el lloc de treball; millorar la mobilitat de l’operador de serra mecànica i l’ocupació a Europa; millorar i ampliar l’oferta de formació professional existent i les normes d’avaluació, i fomentar la formació contínua i el desenvolupament professional continu.

S’han definit quatre estàndards de carnets de serra mecànica, en funció del nivell de competència de la persona treballadora:

ECC 1: Manteniment de la serra mecànica i tècniques de trossejat.

ECC 2: Tècniques bàsiques de tala d’arbres (arbres petits).

ECC 3: Tècniques avançades de tala d’arbres (arbres mitjans i grans).

ECC 4: Tècniques per a arbres arrencats pel vent i danyats.

 

Lluís Brotons assisteix com a representant de la recerca catalana en biodiversitat a la sessió plenària de l’IPBES

Destacats, Maig 2015

La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) és un organisme homòleg al Panell Intergovernamental en Canvi Climàtic (IPCC) que aglutina científics i responsables polítics per fer un seguiment de la salut dels nostres ecosistemes, de la seva biodiversitat i dels serveis essencials que ofereix a la societat.

L’investigador del CTFC, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i del CREAF, Lluís Brotons va participar a la tercera sessió plenària de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES).  Aquesta sessió , que es va dur a terme del 12 al 17 de gener a Bonn, Alemanya, vol informar a més de 120 governs d’àmbit mundial, a organitzacions no governamentals, a la societat civil i al sector privat, dels avenços que hi ha hagut en el seu programa de treball des de la darrera sessió.

Durant la segona sessió, que va tenir lloc a Turquia el 2013, la pol·linització i la degradació del sòl es van considerar dues de les prioritats sobre les quals s’havia de treballar, a banda d’avançar en el recull de metodologies disponibles per modelitzar els impactes sobre la biodiversitat i els seu lligam amb les activitats humanes. Els membres de l’IPBES van acordar un pla de treball a cinc anys vista per desenvolupar una sèrie d’avaluacions sobre el declivi de les abelles i el seu efecte en la producció d’aliments, sobre la degradació del sòl i sobre les espècies invasores. “Aquestes avaluacions han d’esdevenir eines claus per a que polítics, gestors i societat en general pugui fer front de forma urgent a aquests problemes ambientals”, va comentar Lluís Brotons, que ja va ser present a la reunió el 2013 i que està actualment involucrat en la coordinació d’un paquet del programa de treball del actual.

En aquesta tercera reunió de la Plataforma les discussions entre els seus estats membres es van centrar a establir un programa de treball ambiciós que estableixi les següents avaluacions regionals i globals claus necessàries per valorar l’estat de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics. Aquestes avaluacions s’han de desenvolupar a partir del 2015 i han de complementar les que periòdicament organitza l’IPCC en l’àmbit climàtic. La reunió va servir també per proposar una estratègia que asseguri que tots els actors polítics, científics i socials treballaran de forma conjunta per avançar en el coneixement d’avantguarda i per a que aquest coneixement sigui la base de la presa de decisions en temes ambientals. “Formar part de l’IPBES és una oportunitat de país que ha de fer créixer la col·laboració entre la recerca i la política ambiental,  i que ha de promoure una gestió del medi natural i la biodiversitat basada en l’evidència científica més actual”, explicà Lluís Brotons.

A nivell institucional i polític la representació espanyola recau en el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que es coordina amb institucions de recerca com la Universidad Autónoma de Madrid, el CSIC o els mateixos CREAF i CTFC. Es preveu que el paper d’aquestes institucions en les estructures del IPBES es vegi afavorit al final de la reunió.

Aquesta tercera reunió va estar convocada per la Secretaria de l’ IPBES amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides (PNUD), de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de l’ONU (FAO), i ha estat facilitat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU) amb el suport de la Plataforma Europea per a la Recerca de la biodiversitat Estratègia (EPBRS), la interfície científic-normativa alemanya per a la recerca en biodiversitat (Nefo) i el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (UFZ).

Un acord mundial entre 123 països per crear un panell d’experts sobre biodiversitat

L’objectiu principal d’IPBES és donar vida a un espai de treball comú entre la comunitat científica i els encarregats de formular polítiques sobre la gestió del medi natural i la  biodiversitat. Aquesta unió ha de permetre potenciar i enfortir l’ús de la ciència en la formulació de les polítiques ambientals.

La tasca principal d’IPBES serà la de respondre a les sol·licituds d’informació per part de governs, convenis multilaterals ambientals, òrgans de Nacions Unides i altres parts interessades, que estiguin relacionades amb la biodiversitat i els serveis ecosistèmics.

IPBES tindrà quatre funcions principals:

  1. Identificar i prioritzar informació científica clau que sigui útil per la presa de decisions i que serveixin per catalitzar esforços orientats a la generació de nou coneixement.
  2. Realitzar les avaluacions oportunes i regulars sobre el coneixement de la biodiversitat, els serveis ecosistèmics i els seus vincles.
  3. Identificar eines i metodologies rellevants que donin suport a la formulació i implementació de polítiques ambientals més eficaces.
  4. Proveir i sol·licitar recursos financers per a les necessitats de major prioritat relacionades directament amb les seves activitats.

L’ús eficient dels recursos naturals a la demarcació de Tarragona, objectiu principal del conveni entre la Diputació de Tarragona i el CTFC

Maig 2015, Notícies d’Interès

El president del CTFC, Josep Maria Pelegrí, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, van signar un conveni marc amb l’objectiu principal promoure l’ús eficient dels recursos naturals a la província de Tarragona a través de la gestió forestal sostenible, de l’educació ambiental i de les energies renovables. La col·laboració es podrà concretar en l’assessorament als ens locals, d’acord amb les seves particularitats i possibilitats d’aprofitament de recursos naturals i de gestió forestal sostenible, i l’assessorament als ens, les associacions i els propietaris forestals de la demarcació de Tarragona per a la conservació i valorització dels recursos forestals, naturals i patrimonials.

Aquesta cooperació també es podrà concretar en la promoció de l’ús de la biomassa com a font d’energia renovable per als edificis i les instal·lacions públiques, amb accions per difondre l’estratègia del Pacte dels alcaldes a Tarragona. Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir un marc beneficiós per a la implementació de mesures d’eficàcia i eficiència energètiques i amb la finalitat de promoure l’ús de la biomassa generada per la gestió dels boscos de titularitat municipal. També es considera d’interès el foment, la promoció i l’educació ambiental sobre el patrimoni natural i cultural de la demarcació de Tarragona, les activitats de desenvolupament en l’àmbit agroforestal i mediambiental, les iniciatives per a la conservació del medi natural i la millora dels recursos naturals, i el foment de la comercialització de productes forestals.