Es publica la Guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya

Octubre 2015, Portada

Imatge de la portada

 

La Guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya neix amb l’objectiu de difondre les característiques tecnològiques de la fusta de les principals espècies fusteres de Catalunya per facilitar la recerca de noves aplicacions.

Conté 16 Fitxes tècniques de 16 espècies (7 planifolis, 7 pins, avet blanc, avet Douglas). Inclou 11 de les 14 espècies més comuns a Catalunya, totes les espècies fusteres catalanes més rellevants.

 

 

 

Cada fitxa inclou la nomenclatura científica i comuna, vuit propietats bàsiques i distribució, tres propietats estructurals, cinc propietats tecnològiques, 10 normes UNE i UNE-EN, i 116 aplicacions diferents

La guia de la fusta de les espècies forestals de Catalunya permet conèixer les característiques bàsiques dels tipus de fusta més comuns al país. Assenta les bases per a futurs desenvolupaments. Les dades són especialment rellevants perquè amb anterioritat no era possible treballar amb dades pròpies. Sempre es treballava amb dades d’altres regions. Proporciona dades bàsiques obertes al sector sobre les que treballar permetent optimitzar els seus processos productius.

Determinar les propietats de la fusta de procedència catalana permet acostar-se al nivell tecnològic d’altres fustes d’arreu amb les que competeixen al mercat.

La Guia ha estat promoguda i finançada pel DARP, i redactada per l’Institut Català de la Fusta

En aquest enllaç, podreu consultar la guia o descarregar-la.

Es presenten a la Garrotxa els treballs realitzats per millorar i recuperar els teixos i les teixedes del nord-est peninsular

Destacats, Octubre 2015

Aquest mes s’ha fet la presentació a La Fageda dels treballs realitzats a la comarca de la Garrotxa en el marc del projecte Life + Taxus (LIFE11 NAT / ES / 711). El projecte té l’objectiu principal de millora de l’estat de conservació dels teixos i les teixedes al nord-est de la Península Ibèrica, i està finançat a través del Programa Life + de la Unió Europea.

Els treballs de restauració ecològica de les teixedes de la Garrotxa han estat realitzats pel grup de treballadors de jardineria de la Fageda Fundació, especialitzats en treballs forestals. Això suposa la cooperació entre un projecte de la Unió Europea, un centre d’investigació (el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya- CTFC), i una cooperativa de reinserció laboral per a persones amb discapacitat.

El projecte Life + Taxus va començar el novembre de 2012, i està previst que finalitzi el mes de novembre de 2016. Són socis del projecte CTFC (coordinador del projecte), el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, el Consorci de la Serra de Llaberia i l’Ajuntament de Rasquera. Es compta amb la col·laboració del Consorci de l’Alta Garrotxa, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu general del projecte Life Taxus és contribuir de manera significativa a la conservació de les teixedes (Taxus baccata) a Catalunya. Les teixedes són un hàbitat prioritari de conservació a la UE (9580 * Boscos mediterranis de Taxus baccata). Els boscos de teix estan en declivi en els ambients mediterranis per la manca de regeneració dels teixos juvenils i la falta de fructificació, la competència interespecífica per la llum i l’aigua amb espècies llenyoses més competitives i els incendis forestals. Aquests problemes es poden veure agreujats pel canvi climàtic.

El projecte Life + Taxus es desenvolupa en els principals espais ZEC de la xarxa Natura 2000 de Catalunya amb teixedes, Alta Garrotxa-Massís de les Salines, Bosc de Poblet-Muntanyes de Prades, Serra de Llaberia i Serra de Cardó-el Boix. Aquests espais es complementen amb Serra del Montsec, la Ribera Salada i Montserrat-Roques Blanques i Ports de Tortosa (Sistema Prelitoral Meridional).

 

La recerca i la innovació forestal, eix de la jornada celebrada a Girona, Ciutat Forestal 2015

Notícies d’Interès, Octubre 2015

En el marc de la celebració de Girona, Ciutat Forestal 2015, la ciutat va acollir el dia 26 d’octubre la VI edició de les jornades de Transferència i Innovació Forestal, a la sala de graus de la facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Entre les presentacions, en destaca els temes vinculats a la promoció de la biomassa, la fusta, el suro i els recursos micològics; la conservació i gestió de les sureres i del teix, els plans d’ordenació de recursos forestals, la gestió en temes relacionats amb els incendis (aclarides, restes de tallades, …), i la conservació del gall fer. Centrats en Girona, s’ha presentat el programa de la biomassa forestal de la ciutat, i la gestió forestal de la capital.

Les ponències van anar a càrrec de tècnics i investigadors del CTFC i de les diferents entitats  i administracions catalanes que lideren la recerca i la innovació a l’entorn del món forestal. En aquest sentit, al costat de centres de recerca com el CTFC i el CREAF, també van presentar resultats dels seus projectes l’Institut Català del Suro, l’Ajuntament de Girona, les Diputacions de Girona i Barcelona, la Universitat de Lleida, el Consorci Forestal de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal i el mateix Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

20151026 Inauguració Jornades de Transferència i Innovació Forestal. Inauguració a la Sla de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona de la VI Edició de les Jornades de Transferència i Innovació Forestal. Amb la presència del Director General de Forests del DARP, Antoni Trasobares; el regidor de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas; i el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Sr. Josep Gordi.

La inauguració de la sisena edició de les jornades va anar a càrrec del regidor de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas, del degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Josep Gordi, i del director general de Forests del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Antoni Trasobares. La jornada va estar organitzada pel CTFC, l’Ajuntament de Girona i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i  Alimentació, amb la col·laboració de la Universitat de Girona.

Girona, Ciutat Forestal Catalana 2015

Girona va ser nomenada l’any passat Ciutat Forestal per la seva importància i rellevància en el sector forestal.

La demarcació de Girona té un 20% de la superfície forestal de Catalunya, amb el 90% de la producció total de suro, un 40% de la producció de fusta i un 55% de la producció de llenya de Catalunya. També s’hi concentra la meitat de la producció de biomassa i un 80% de la producció de pollancre.

El 60% de les empreses forestals (sense indústries de la fusta) i un 42% del total de la mà d’obra catalana que treballa en el sector fuster és d’aquesta demarcació.

La propera edició de la Jornada es celebrarà a Gandesa, que serà distingida com a Ciutat Forestal 2016

La presa de decisions per afrontar problemes ambientals necessita una planificació transparent i integrada entre ecosistemes terrestres i aqüàtics

Entrevista, Octubre 2015

virgiliohermoso

Virgilio Hermoso és  investigador Ramon y Cajal al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya des de gener de 2015.  El seu treball es centra en la planificació sistemàtica per a la conservació en ecosistemes epicontinentals.
Va fer la seva tesi doctoral a la Universitat de Huelva sobre ecologia de peixos d’aigua dolça del sudoest ibèric i el seu ús com a bioindicadors de qualitat ambiental.
En el peróde 2008-2014 va treballaer en dues universitats australianes com a becari post-doctoral:  la Universitat de Queensland i l’Australian Rivers Institute (Griffith University), amb la que manté una estreta col·laboració.

 

En quins aspectes de la presa de decisions ambientals treballes?

El meu treball se centra en la planificació per a la conservació de la biodiversitat associada a ecosistemes fluvials. La biodiversitat aquàtica es troba en greu recessió a escala planetària, a causa principalment de la intensa modificació que aquests mitjans han patit en l’últim segle. Els recursos hídrics han tingut un valor estratègic per al desenvolupament i el benestar humà i per això els ecosistemes aquàtics han estat sobreexplotats i degradats a nivells alarmants, que amenacen no només a la biodiversitat sinó als serveis ecosistèmics que ens ofereixen. Per això és de vital importància identificar àrees prioritàries per a la conservació i la proposta de plans de maneig que permetin millorar la situació de degradació actual. El meu treball pretén ser una eina de suport per als gestors i als agents involucrats en la presa de decisions ambientals. Atès que la nostra capacitat per encarar els problemes que pateixen aquests ecosistemes està limitada per la disponibilitat de recursos, el meu treball presta especial atenció a l’anàlisi de cost-benefici i optimització espacial en l’ús de recursos econòmics per a la restauració i la conservació de medis fluvials. A més, treballo en la integració de l’abastament de recursos bàsics com l’aigua en la planificació per a la conservació. Amb tot això pretenc oferir solucions que s’ajustin a la capacitat de maneig i que permetin compatibilitzar l’ús de recursos naturals i la conservació de la biodiversitat aquàtica.

Creus que Espanya i Austràlia s’enfronten a problemes ambientals similars?

Austràlia i Espanya comparteixen problemes similars relacionats amb els ecosistemes aquàtics, a causa de l’escassetat del recurs, l’expansió d’espècies invasores o la pèrdua d’hàbitats naturals. Aquests problemes s’han vist agreujats en les últimes dècades per la major recurrència de períodes secs que els dos llocs han experimentat i l’increment de la demanda de recursos hídrics. Per aquest motiu, l’intercanvi d’informació entre investigadors i gestors d’ambdós països pot ajudar a afrontar una gestió més adequada d’ecosistemes aquàtics en un futur pròxim subjecte als reptes del canvi climàtic. Aquest intercanvi inclou des de noves tecnologies per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua o en el tractament de residus, fins a noves alternatives de governança.

Com poden ajudar l’ecologia espacial i la presa de decisions ambientals?

En l’última dècada s’ha produït un gran avanç en el desenvolupament d’eines per ajudar en la presa de decisions per afrontar problemes ambientals. Per exemple, Austràlia ha liderat el desenvolupament de nous mètodes per a la identificació d’àrees prioritàries per a la conservació i restauració d’ecosistemes fluvials. Aquests mètodes i eines serien de gran ajuda per a la planificació de plans de gestió i recuperació de medis aquàtics requerits per la Directiva Marc de l’Aigua Europea, per exemple. En aplicació d’aquesta directiva, tots els organismes de conca han de garantir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua per l’any 2020, per la qual cosa s’han de crear plans de gestió que es beneficiarien d’una planificació adequada seguint l’experiència d’Austràlia.

Com pot ajudar la col·laboració multidisciplinària en la presa de decisions ambientals?

Els ecosistemes fluvials estan estretament lligats als paisatges terrestres pels que flueixen. En aquest sentit, no es pot descontextualitzar l’estat de conservació actual dels ecosistemes aquàtics dels processos que ocorren en l’entorn terrestre, com poden ser els incendis forestals o l’erosió per desforestació. L’ecologia del paisatge terrestre i el treball realitzat en el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya pot aportar una visió holística i ajudar a comprendre millor els processos de degradació que afecten els ecosistemes aquàtics i, per tant, a la seva recuperació.

Quines creus que són les principals qüestions futures en el camp de la presa de decisions ambientals?

Crec que el pròxim pas en el marc de la presa de decisions ambientals hauria d’anar dirigit a la integració d’ecosistemes terrestres i aquàtics en un únic ens. Com esmentava abans, tots dos mitjans estan estretament relacionats, encara que fins al moment són gestionats de forma independent. Si volem millorar la rendibilitat de les nostres intervencions per a la conservació de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics haurem de fomentar una planificació i una gestió més integrada. Això requerirà una major col·laboració interdisciplinar i possiblement noves estructures de governança. Finalment, l’increment de la demanda de recursos (aigua o fusta entre d’altres) farà especialment rellevant l’ordenació i la planificació espacial, per harmonitzar el desenvolupament amb la protecció i conservació de la biodiversitat.

Millorar la presa de decisions per a la conservació de la biodiversitat en ambients propensos a incendis

Entrevista, Octubre 2015

Luke Kelly és  un investigador postdoctoral de Victoria (Austràlia).

Treballa en l’Applied Ecology Group de la Universitat de Melbourne i l’Australian Research Council Centre of Excellence for Environmental Decisions.

Durant els propers dos anys estarà treballant al CTFC.

 

 

 

 

En quins aspectes de la presa de decisions ambientals treballes?

Sóc un ecòleg quantitatiu apassionat per contribuir a la solució de problemes globals de conservació. En termes generals, la meva investigació se centra en l’ecologia espacial, la conservació de la biodiversitat i la presa de decisions ambientals. Estic especialment interessat en la modelització de la distribució de les espècies i en la quantificació de les respostes de la biodiversitat al foc, la fragmentació de l’hàbitat i els canvis en les condicions climàtiques. El meu treball inclou una combinació d’experiments de camp, el desenvolupament de models ecològics i l’assistència als agents locals en la planificació de focs prescrits. Acabo de començar un contracte de recerca a la Universitat de Melbourne, el CTFC i el CREAF sobre la modelització de canvis en la biodiversitat en paisatges propensos a incendis forestals a Austràlia i a Catalunya.

Creus que Espanya i Austràlia s’enfronten a problemes ambientals similars?

El control i el maneig dels incendis forestals per reduir el risc de pèrdues econòmiques i humanes, així com el manteniment de la biodiversitat global és un dels majors reptes ambientals en ecosistemes mediterranis a escala global. La comparació d’Espanya i Austràlia en aquest aspecte és força rellevant a causa de les similituds en el clima, la vegetació i els règims d’incendis. En tots dos països la recurrència d’incendis s’ha vist modificada per canvis en els usos del sòl i el clima -incloent temperatures més extremes-. Aquests canvis en el règim d’incendis poden tenir conseqüències negatives sobre la biodiversitat. Per tant, en ambdós països ens enfrontem a amenaces similars. No obstant això, hi ha diferències importants,  com l’abandonament rural i l’increment de la cobertura de boscos a Catalunya, que ens ajudaran a incrementar la transferibilitat de la ciència que desenvolupem.

Com poden ajudar l’ecologia espacial i la presa de decisions ambientals?

Una de les raons per les quals la investigació i el maneig d’incendis és complex és perquè normalment utilitzem informació sobre l’efectivitat i el cost de les diferents opcions de maneig, com la flora i fauna responen a incendis i la probabilitat d’incendis futurs està subjecta a incerteses i errors. Per exemple, una pregunta clau és:  com hauríem d’invertir els recursos limitats disponibles per a la lluita contra incendis per minimitzar el risc d’extinció de biodiversitat?  La ciència ajuda en la presa de decisions d’aquest tipus. La presa de decisions formals és molt útil, ja que fomenta que els investigadors i els agents de maneig es plantegin explícitament marcar objectius, comparar diferents estratègies de maneig i desenvolupar models de canvi del paisatge. Jo he treballat recentment en el desenvolupament de mètodes per avaluar règims òptims d’incendis per a la conservació de la biodiversitat a Austràlia. Estic molt interessat en el desenvolupament de models similars amb els meus col·laboradors del CTFC i CREAF. En poques paraules, pretenem integrar prediccions de distribució de la biodiversitat i diferents escenaris d’incendis potencials en eines de presa de decisions, per avaluar diferents estratègies de maneig d’incendis que ajudin a preservar la biodiversitat, incloent explícitament aspectes com la incertesa d’incendis no prescrits.

Com pot ajudar la col·laboració multidisciplinari en la presa de decisions ambientals?

La col·laboració dins i entre grups de recerca i fins i tot entre investigadors i agents de maneig és important per prendre millors decisions. Per exemple, el meu projecte d’investigació no es podria desenvolupar en un únic lloc, ja que requereix experts en models de canvi global, per exemple, que aporta la meva col·laboració amb investigadors a Europa,  o experts en el desenvolupament d’eines per a la presa de decisions, que aporten els meus col·laboradors a Austràlia. El CTFC és un lloc ideal per al desenvolupament de la meva investigació perquè aporta l’experiència en el desenvolupament de models climàtics i d’incendis. És molt interessant a més perquè hi treballa un grup molt divers de professionals, des de silvicultura a ecologia aquàtica, investigant problemes similars i usant eines semblants a les que m’interessen. Estic interessat en crear una estreta col·laboració a llarg termini amb el CTFC i el CREAF mitjançant publicacions científiques, la proposta de projectes per aconseguir finançament d’Austràlia i d’Europa, l’organització de grups de treball internacionals a Solsona i creant oportunitats per intercanviar estudiants entre els dos països.

Quines creus que són les principals qüestions futures en el camp de la presa de decisions ambientals?

Els incendis afecten la salut humana, l’economia i la biodiversitat a Espanya i a Austràlia. Necessitem poder respondre a una gran diversitat de qüestions com ara: quin seria l’impacte sobre la biodiversitat d’un Parc Nacional si ocorregués un greu incendi forestal de 50.000 hectàrees per exemple?, on i quant terreny s’hauria de sotmetre a cremes prescrites per conservar espècies amenaçades d’hàbitats oberts a Catalunya ?, o quina barreja de règims d’incendis ajudaria al manteniment de la biodiversitat en ecosistemes mediterranis el proper segle? Una manera d’encarar aquestes qüestions és mitjançant la integració de models de resposta de flora i fauna a règims d’incendis amb projeccions futures del clima i la incidència d’incendis i l’anàlisi de presa de decisió formal.

El meu interès futur se centra en ajudar els agents de maneig en la presa de decisions sobre com i on implementar cremes prescrites per disminuir el risc de pèrdues humanes i econòmiques,  que alhora ajudi  al manteniment de la biodiversitat en aquests paisatges afectats pels incendis.