La societat catalana aprova la regulació de la recol·lecció de bolets

Octubre 2016, Portada

L’estudi, dut a terme pel CTFC i publicat a la revista Small-scale Forestry, analitza la viabilitat d’introduir mecanismes de pagament per a la recol·lecció de bolets a Catalunya. L’anàlisi recull l’opinió de recol·lectors, propietaris forestals i societat en general, concloent que en tots els sectors hi ha una bona recepció a una regulació.

L’estudi dibuixa els diferents escenaris en què es podria donar la regulació. Quant als recol·lectors, es diferencien segons el seu objectiu (consum propi o comerç), però també segons la seva procedència (locals o no-locals). Pel que fa a les modalitats de pagament, l’estudi contempla diferents opcions: basat en el pes de bolets recol·lectats, per temporada o per dia, sent les dues primeres les més ben acceptades entre les persones enquestades.

La recol·lecció de bolets és una pràctica que es fa a Catalunya de manera lliure des de fa molts anys, i mobilitza fins a un 23% de la població catalana cada any. A més, la seva popularitat ha augmentat en l’última dècada, entre altres causes arran de la seva presència en mitjans de comunicació. Aquesta popularitat, si bé acosta a la ciutadania al bosc, també està provocant un augment de les tensions entre recol·lectors i propietaris.

Segons explica Irina Prokofieva, investigadora principal de l’article, “el marc legal ja permet l’establiment de pagaments per la recol·lecció de bolets, però els propietaris no s’atreveixen a regular per por de la venjança o la manca de capacitat per interactuar amb els recol·lectors, per exemple per controlar o sancionar “. Elena Górriz-Mifsud, co-autora de l’article afegeix: “En paral·lel, el nostre estudi dóna tranquil·litat als propietaris forestals. Això pot facilitar que s’organitzin per controlar la recollida en els seus boscos, i adaptar-la més tard amb l’eventual aprovació d’una normativa específica”.

Davant aquesta situació, l’equip investigador proposa “crear una normativa que identifiqui explícitament diferents alternatives per als propietaris privats (acotar, no acotar, etc.), que estableixi mecanismes de control  i les responsabilitats de tots els implicats (intermediaris inclosos)”. Ja existeixen normatives d’aquest tipus a Itàlia, per exemple, des dels anys 90 o recentment a Aragó.

 

Afavorir la gestió dels boscos combinant fusta i bolets

La gestió forestal tradicional està basada en l’aprofitament de la fusta. No obstant això, si els propietaris forestals obtinguessin benefici dels bolets produïts en el seu bosc, la gestió tradicional podria derivar cap a una gestió multifuncional que combini fusta i bolets (la micosilvicultura). Aquest tipus de gestió pot incentivar l’aprofitament dels boscos de propietat privada, que representen un 80% del total de la superfície forestal catalana, segons demostren altres estudis realitzats pel mateix grup investigador.

 

Un sistema de permisos que incorpori un pagament al propietari, repercutiria en aquest de dues maneres: compensant i incentivant. D’una banda, compensaria els danys ocasionats als boscos derivats d’aquesta activitat. D’altra banda, seria un incentiu per canviar la gestió que fan dels seus boscos, possiblement fins i tot incorporant la producció de bolets com un dels seus objectius. Segons l’estudi, la meitat dels enquestats recolzen un pagament només per als recol·lectors comercials, i un 26% per a tot tipus de recol·lectors. S’observa que els recol·lectors donen suport més la introducció d’un pagament (86%) que els no recol·lectors (75%); cosa que representa la seva major sensibilitat sobre els beneficis d’aquesta mesura.

El següent pas està en mans de l’administració i els propietaris forestals

En un context de debat sobre les oportunitats que ofereix aquest recurs, el marc regulador existent sembla insuficient.

El potencial dels boscos de Catalunya produint bolets és molt alt. Els beneficis potencials són tant econòmics com de desenvolupament de zones rurals i millora de la gestió dels boscos. Altres estudis realitzats també pel CTFC calculen que del total de bolets que es recullen, la part que es comercialitza té un valor al mercat de 32 M €.

Segons Prokofieva, ara “la pilota és al camp dels que prenen les decisions polítiques”. L’administració pública ha de dotar d’instruments efectius per canalitzar la creixent pressió entre boletaires i propietaris, abans que aparegui el conflicte. A més, l’administració ha de dotar de mitjans per complir les exigències europees d’alimentació, que requereix una traçabilitat actualment inexistent.

Entre les conclusions de l’estudi també destaca la necessitat d’incloure la veu dels propietaris forestals i els agents locals interessats en les discussions sobre una regulació. En aquest sentit s’ha treballat des del projecte StarTree. Se subratlla també el paper de l’administració facilitant i donant suport iniciatives emergents, com el permís i normes de recol·lecció a Poblet (Tarragona), el turisme micològic o les marques de qualitat per donar suport a les zones rurals, així com la sensibilització de la població en general cap a aquest recurs.

 

 

Més informació a:

Prokofieva I, Górriz-Mifsud I, Bonet JA, Martínez de Aragón J. 2016. Viability of Introducing Payments for the Collection of Wild Forest Mushrooms in Catalonia (North-East Spain). Small-scale Forestry. DOI 10.1007 / s11842-016-9348-8

El CTFC celebra el seu 20è aniversari sent el referent del sector forestal europeu

Destacats, Octubre 2016

Prop de 200 persones es van reunir el passat 1 de setembre a la seu central del CTFC a Solsona per celebrar el 20è aniversari de l’entitat. La celebració va reunir a representants del sector i de les administracions que col·laboren i han col·laborat amb el Centre durant aquests anys.

Meritxell Serret, consellera del DARP i presidenta de l’entitat, va presidir l’acte institucional, en el qual va remarcar la importància de la recerca en els àmbits rurals i ambientals sobre els quals es basa la sostenibilitat del país, i va reivindicar el paper del Centre, per la seva gran capacitat a respondre a les necessitats de la societat i per a acompanyar canvis socials i culturals que contribueixin a la dinamització i  innovació del sector. Va ressaltar l’equilibri de les activitats entre gestió i conservació com a un dels elements que més valor aporta al territori, equilibri que sempre s’ha entès i impulsat des del CTFC, i la destacada projecció a nivell internacional que ha situat Catalunya en moltes xarxes tècniques i científiques de reconegut prestigi, especialment a la Mediterrània, on el Centre ha esdevingut una referència indiscutible.

També va recordar el paper de les persones i les entitats que fa 20 anys van fer una arriscada aposta per portar a Solsona un centre de formació i recerca pioner a Catalunya.

L’acte va acabar amb un taller sensorial del suro, a càrrec de l’Institut Català del Suro, que enguany ha celebrat el seu 25è aniversari, als jardins de can Mascaró.

 

La pèrdua de biodiversitat als boscos redueix la seva productivitat a escala global

Entrevista, Octubre 2016

Sergio de Miguel és investigador del programa europeu Marie Skłodowska-Curie a la Universitat de Lleida-Agrotecnio i col·laborador del CTFC. Ha desenvolupat la seva carrera professional i científica a la major part dels continents amb presència de boscos (Europa, Àsia, Àfrica i América) i això fa que tingui una visió global de les principals problemàtiques i reptes en relació als boscos del món. És l’únic representant de Catalunya i de l’Estat espanyol al Comitè Directiu de la plataforma internacional Global Forest Biodiversity Initiative, que aquests dies ha publicat els resultats dels seu primer estudi a la revista Science.

 

 

 

 Què és la Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI)?

És una estructura col·laborativa d’alt nivell científic formada per investigadors de tot el món, amb l’objectiu de donar respostes globals a través de la ciència a reptes i problemes globals en relació als ecosistemes forestals del planeta, i de millorar el coneixement dels patrons i processos associats als 4000 milions de hectàrees de boscos que hi ha a la Terra.

La GFBI reuneix investigadors de més de 30 països, i està coordinada per Jingjing Liang (Universitat de West Virginia), Peter B. Reich (Universitat de Minnesota) i Thomas W. Crowther (Universitat de Yale). Jo sóc un dels 11 científics que constituïm el Comitè Directiu de la GFBI.

Volem que els resultats de la nostra recerca serveixin per a la presa de decisions i al disseny de polítiques nacionals i internacionals en tot allò que té a veure amb els ecosistemes forestals (per exemple, en matèria de canvi climàtic, bioeconomia i gestió forestal, i també de lluita contra la pobresa).

L’estudi que ha sortit publicat aquests dies a la revista Science és la primera activitat oficial d’alt impacte d’aquesta estructura de col·laboració científica.

En què consisteix l’estudi que heu dut a terme?

Investigadors de 30 països hem recollit i analitzat 777.126 àrees boscoses de 44 països, a partir de mesures fetes a més de 30 milions d’arbres de 8.737 espècies diferents. L’àrea analitzada representa la majoria dels biomes terrestres (àrees que comparteixen clima, flora i fauna), des del boscos tropicals fins als boreals. L’objectiu principal era establir, a escala global, la relació entre la biodiversitat mesurada en nombre d’espècies d’arbres i la productivitat dels boscos en volum de fusta.

Hem analitzat dades de Corea, Austràlia, Alaska, Brasil, Rússia, …, i per fer això hem necessitat la col·laboració de científics de diferents països del món. Ens hem trobat amb què hi ha àrees del planeta de les quals tenim moltes dades enfront d’altres zones de les quals amb prou feines hi ha informació.

Analitzant aquestes dades, hem vist que la pèrdua continuada de biodiversitat pot disminuir significativament la producció forestal, provocant pèrdues anuals d’entre 150.000 i 450.000 milions d’euros, més de dues vegades del què costaria prendre mesures efectives de conservació a escala global.

El càlcul del benefici econòmic associat al manteniment de la biodiversitat només s’ha fet en relació al valor de les matèries primeres derivades de la fusta. Això vol dir que el benefici real que aporta la biodiversitat és molt més gran, perquè en aquesta valoració no s’han tingut en compte la resta de les aportacions que el conjunt de la societat obté del bosc en forma de diferents serveis ecosistèmics.

Actualment la desforestació i el canvi climàtic, entre altres factors, amenacen aproximadament a la meitat de les espècies d’arbres del món. El nostre estudi conclou que el benefici que obtenim de conservar els nostres ecosistemes forestals i la seva riquesa supera amb escreix el cost de la seva gestió i manteniment a escala global.

Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista Science. Què representa això?

Un reconeixement per part de la comunitat científica internacional que la nostra recerca és cabdal per donar resposta a reptes globals per la humanitat.

També comporta un gran impacte a la premsa i als mitjans internacionals. Això fa que les principals conclusions del nostre treball no només arribin al conjunt de la comunitat científica, sinó també als responsables de la presa de decisions en matèria de boscos a nivell global, i a bona part de la societat. Els resultats de la nostra recerca han aparegut publicats en molts mitjans i en molts idiomes (des del xinès i el coreà fins a gairebé tots els idiomes de la Unió Europea).

Quina és la situació actual al nostre país?

La pèrdua de productivitat forestal a nivell global provocada per la pèrdua de diversitat pot fer disminuir la capacitat dels boscos per emmagatzemar carboni. Això és molt important ja que la Mediterrània és una zona especialment vulnerable al canvi climàtic. Mantenir una major diversitat d’espècies al nostres boscos també pot incrementar la capacitat d’adaptació i resiliència de les nostres forests enfront del canvi global.

Ara bé, les problemàtiques relacionades amb els boscos són diferents segons les zones. Mentre que a l’Amazònia hi ha un problema de progressiva desforestació, a bona part d’Europa la superfície forestal augmenta progressivament any rere any per l’abandonament progressiu dels usos agraris. Guanyem quantitat però no necessàriament qualitat.

La nostra societat s’ha anat urbanitzant, i això ha comportat una progressiva desconnexió del món rural i una percepció sovint distorsionada sobre la importància de la gestió dels recursos naturals com a motor de desenvolupament. Sovint es percep el bosc com un valor exclusivament recreatiu i de bellesa paisatgística, però arreu del món (també a Europa), molta gent depèn dels recursos forestals per viure i per sobreviure.

Com a societat, sovint arribem a interpretacions contradictòries: volem tendir cap a les energies renovables (com ara la biomassa), un ús sostenible dels recursos, que no hi hagi incendis… però una part de la societat encara veu malament que es talli arbres o que es gestioni els boscos. És un repte pedagògic tornar a connectar al conjunt de la societat amb els recursos naturals, i que s’entengui que la gestió forestal és una eina molt necessària per la conservació dels nostres ecosistemes forestals i de la seva biodiversitat, i que el bosc és una de les infraestructures més valuoses que tenim per tal d’encarar un futur més sostenible i cada cop més basat en la bioeconomia i l’ús responsable dels recursos naturals. Una societat que percep la importància del bosc en tots els seus vessants farà incrementar el valor dels recursos forestals i això portarà de la mà la creació de teixit socioeconòmic en una societat també sana des del punt de vista mediambiental. De fet, les conclusions del nostre treball publicat a Science contribueixen a refermar aquesta idea, que la conservació dels ecosistemes forestals a través d’una gestió sostenible i responsable és clau per al desenvolupament de la humanitat.

 

L’Institut Forestal Europeu (EFI) reconeix la tasca del CTFC

Destacats, Octubre 2016

El director de l’Institut Forestal Europeu, Marc Palahí, va lliurar a la presidenta del CTFC una placa de reconeixement en nom de l’EFI a la tasca desenvolupada pel Centre durant aquest temps.

Palahí va fer la ponència magistral de la celebració dels 20 anys del CTFC,  en la qual va destacar el paper que ha de jugar el CTFC en el futur en facilitar la relació en el triangle científic, polític i econòmic de cara a la transició cap a la bioeconomia. També va tenir un record especial per Francisco Rovira, primer gerent del Centre, a qui va recordar com una persona intuïtiva i amb una gran capacitat d’anticipació als reptes del sector.

Marc Palahí va iniciar la seva carrera professional en recerca forestal al Centre, quan l’Institut Forestal Europeu va nomenar el CTFC com a oficina de l’EFI a la Mediterrània, l’any 99.

 

Reunió del projecte REAL Erasmus a Itàlia

Notícies d’Interès, Octubre 2016

Del 19 al 21 d’octubre ha tingut lloc a San Gimigniano (Itàlia) la tercera reunió del projecte REAL, amb els objectius de presentar els resultats de les enquestes que es van passar a persones expertes del sector de l’emprenedoria (professorat, emprenedors, autoritats locals, empreses, Cambres de Comerç…) i a joves estudiants-futurs emprenedors, i presentar les lliçons formatives fetes fins al moment.

Es va debatre i es va fer una planificació del desenvolupament de les eines formatives (animacions), pàgina web i xarxes socials i de les activitats relacionades amb l’avaluació i la difusió del projecte.

Ja es poden veure algunes animacions al canal You Tube REAL_Erasmus

Més informació a la web del projecte