Cremes prescrites: una eina important en la prevenció d’incendis

Investigadors del CTFC estudien la resposta dels boscos desprès d’una crema prescrita per tal de reduir els impactes negatius que se’n puguin derivar i aprofitar el gran potencial que presenten. L’anàlisi apunta que el creixement dels arbres no se’n ressent i que, a més, els efectes beneficiosos de les cremes continuen sent evidents a llarg termini.

En les cremes prescrites s’aplica foc de manera controlada a espècies. D’aquesta manera es redueix el sotabosc, principal combustible d’un incendi, reduint-ne també el seu risc. Tot i ser una pràctica envoltada de polèmica, aquesta reducció és necessària ja que l’abandonament de les activitats agràries així com la demanda urbana dels espais forestals, han modificat l’estructura dels boscos, provocant aquesta acumulació de combustible en el sotabosc.

Foto: Crema prescrita realitzada al Solsonès, projecte ForBurn, juny 2013. Autor: CTFC

Crema prescrita realitzada al Solsonès, projecte ForBurn, juny 2013. Autor: CTFC

El pi blanc, la pinassa o el pi roig són espècies de pi presents en els boscos catalans i europeus, i les protagonistes de l’estudi de la Teresa Valor, investigadora pre-doctoral del grup CEMFOR (Center for Mediterranean Forest Research) del CTFC. Donat que la vitalitat dels arbres després de la crema és un aspecte clau a tenir en compte, Valor ha estudiat com es recupera el creixement d’aquest arbres segons la tolerància al foc de les espècies, el grau de severitat o les característiques i rendiment de l’arbre abans de la crema.

En els resultats s’aprecia com el creixement d’algunes espècies com la pinassa roman sense afectar un any després de la crema. Tot i així, l’impacte es modifica segons l’arbre i les característiques del foc i a més, va variant amb el pas del temps. “En augmentar la intensitat del foc de la crema i el temps que passa des de la seva aplicació, es poden esperar fins i tot increments positius en el creixement”, explica Valor, tot i advertir que “el creixement després del foc no deixa de ser un fenomen complex que depèn de múltiples factors”.

La informació proveeix un marc per establir recomanacions en cremes prescrites específiques per a espècies, ja sigui regulant la intensitat del foc provocat o la freqüència requerida, sense que això suposi alterar la vitalitat dels arbres.

Els estudis s’han basat en espècies importants, no només a nivell ecològic, sinó també econòmic, ja que representen el 60% de la fusta total comercialitzada a Catalunya.

 

A llarg termini, la crema prescrita segueix sent evident

A l’hora de planificar la crema com a eina eficaç des d’un punt de vista econòmic, també resulta clau saber què succeeix a llarg termini. En aquest aspecte s’ha dirigit la recerca dirigida per Pere Casals, també investigador del CEMFOR-CTFC, que demostra que al cap de 8 o 9 anys, la reducció del sotabosc continua sent evident.

Casals també ha observat que la llum és un factor que limita el creixement del sotabosc, ja que la reducció va ser més notable en boscos densos, on la capçada està tancada. També insta a no oblidar la meteorologia, ja que “en cas de condicions extremes, el comportament del foc es regiria més per la meteorologia que per la quantitat de combustible que el sotabosc abrigués”.

El conjunt d’aquests estudis, publicats en la revista Forest Ecology and Management, evidencia el potencial de les cremes prescrites com a eina preventiva d’incendis, d’especial interès per Catalunya on, com en tota la conca mediterrània, hi ha un risc elevat d’incendis forestals.

 

 

Més informació a:

Valor T., González-Olabarria J.R., Piqué M. (2015) Assessing the impact of prescribed burning on the growth of European Pines. Forest Ecology and Management 343:101–109

Casals P., Valor T., Besalú A., Molina-Terrén D. (2016) Under story fuel load and structure eight to nine years after prescribed burning in Mediterranean pine forests. Forest Ecology and Management 362:156–168