La societat catalana aprova la regulació de la recol·lecció de bolets

L’estudi, dut a terme pel CTFC i publicat a la revista Small-scale Forestry, analitza la viabilitat d’introduir mecanismes de pagament per a la recol·lecció de bolets a Catalunya. L’anàlisi recull l’opinió de recol·lectors, propietaris forestals i societat en general, concloent que en tots els sectors hi ha una bona recepció a una regulació.

L’estudi dibuixa els diferents escenaris en què es podria donar la regulació. Quant als recol·lectors, es diferencien segons el seu objectiu (consum propi o comerç), però també segons la seva procedència (locals o no-locals). Pel que fa a les modalitats de pagament, l’estudi contempla diferents opcions: basat en el pes de bolets recol·lectats, per temporada o per dia, sent les dues primeres les més ben acceptades entre les persones enquestades.

La recol·lecció de bolets és una pràctica que es fa a Catalunya de manera lliure des de fa molts anys, i mobilitza fins a un 23% de la població catalana cada any. A més, la seva popularitat ha augmentat en l’última dècada, entre altres causes arran de la seva presència en mitjans de comunicació. Aquesta popularitat, si bé acosta a la ciutadania al bosc, també està provocant un augment de les tensions entre recol·lectors i propietaris.

Segons explica Irina Prokofieva, investigadora principal de l’article, “el marc legal ja permet l’establiment de pagaments per la recol·lecció de bolets, però els propietaris no s’atreveixen a regular per por de la venjança o la manca de capacitat per interactuar amb els recol·lectors, per exemple per controlar o sancionar “. Elena Górriz-Mifsud, co-autora de l’article afegeix: “En paral·lel, el nostre estudi dóna tranquil·litat als propietaris forestals. Això pot facilitar que s’organitzin per controlar la recollida en els seus boscos, i adaptar-la més tard amb l’eventual aprovació d’una normativa específica”.

Davant aquesta situació, l’equip investigador proposa “crear una normativa que identifiqui explícitament diferents alternatives per als propietaris privats (acotar, no acotar, etc.), que estableixi mecanismes de control  i les responsabilitats de tots els implicats (intermediaris inclosos)”. Ja existeixen normatives d’aquest tipus a Itàlia, per exemple, des dels anys 90 o recentment a Aragó.

 

Afavorir la gestió dels boscos combinant fusta i bolets

La gestió forestal tradicional està basada en l’aprofitament de la fusta. No obstant això, si els propietaris forestals obtinguessin benefici dels bolets produïts en el seu bosc, la gestió tradicional podria derivar cap a una gestió multifuncional que combini fusta i bolets (la micosilvicultura). Aquest tipus de gestió pot incentivar l’aprofitament dels boscos de propietat privada, que representen un 80% del total de la superfície forestal catalana, segons demostren altres estudis realitzats pel mateix grup investigador.

 

Un sistema de permisos que incorpori un pagament al propietari, repercutiria en aquest de dues maneres: compensant i incentivant. D’una banda, compensaria els danys ocasionats als boscos derivats d’aquesta activitat. D’altra banda, seria un incentiu per canviar la gestió que fan dels seus boscos, possiblement fins i tot incorporant la producció de bolets com un dels seus objectius. Segons l’estudi, la meitat dels enquestats recolzen un pagament només per als recol·lectors comercials, i un 26% per a tot tipus de recol·lectors. S’observa que els recol·lectors donen suport més la introducció d’un pagament (86%) que els no recol·lectors (75%); cosa que representa la seva major sensibilitat sobre els beneficis d’aquesta mesura.

El següent pas està en mans de l’administració i els propietaris forestals

En un context de debat sobre les oportunitats que ofereix aquest recurs, el marc regulador existent sembla insuficient.

El potencial dels boscos de Catalunya produint bolets és molt alt. Els beneficis potencials són tant econòmics com de desenvolupament de zones rurals i millora de la gestió dels boscos. Altres estudis realitzats també pel CTFC calculen que del total de bolets que es recullen, la part que es comercialitza té un valor al mercat de 32 M €.

Segons Prokofieva, ara “la pilota és al camp dels que prenen les decisions polítiques”. L’administració pública ha de dotar d’instruments efectius per canalitzar la creixent pressió entre boletaires i propietaris, abans que aparegui el conflicte. A més, l’administració ha de dotar de mitjans per complir les exigències europees d’alimentació, que requereix una traçabilitat actualment inexistent.

Entre les conclusions de l’estudi també destaca la necessitat d’incloure la veu dels propietaris forestals i els agents locals interessats en les discussions sobre una regulació. En aquest sentit s’ha treballat des del projecte StarTree. Se subratlla també el paper de l’administració facilitant i donant suport iniciatives emergents, com el permís i normes de recol·lecció a Poblet (Tarragona), el turisme micològic o les marques de qualitat per donar suport a les zones rurals, així com la sensibilització de la població en general cap a aquest recurs.

 

 

Més informació a:

Prokofieva I, Górriz-Mifsud I, Bonet JA, Martínez de Aragón J. 2016. Viability of Introducing Payments for the Collection of Wild Forest Mushrooms in Catalonia (North-East Spain). Small-scale Forestry. DOI 10.1007 / s11842-016-9348-8